Aquesta setmana, molts treballadors de les fàbriques italianes han fet vaga per protestar contra el decret que havia de tancar totes les activitats econòmiques que no fossin essencials. La intervenció de la patronal dels industrials, Confindustria, havia fet que el govern acabés aprovant un decret molt més tou i permissiu del que els especialistes aconsellaven i els treballadors reclamaven. Considerava essencials una vuitantena d’activitats econòmiques –amb subcategories–. Entre elles algunes que era difícil de justificar que es considerin de primera necessitat, com ara les de les indústries d’armes i municions. Les protestes han funcionat. Els sindicats han arribat a un acord amb el govern i el decret ha quedat modificat integrant-hi les principals demandes sindicals. S’ha aconseguit que menys treballadors –sobretot de les fàbriques– es vegin obligats a sortir de casa per anar a treballar i el compromís que els que ho hagin de fer tinguin garantides les mesures de protecció adequades.

Ahir va fer una setmana, hi va haver el pic de morts per coronavirus més alt a Itàlia en un sol dia: prop de 800. La majoria, de les zones del nord industrial, on les fàbriques treballaven a ple rendiment. A la zona d’alta densitat industrial entre Brescia i Bèrgam, la propagació de l’epidèmia havia estat exponencial aquells dies. Els especialistes avisaven des d’almenys dues setmanes enrere que calia tancar els centres de treball, que fer confinament a mitges no estava donant bons resultats. El mateix van aconsellar els metges especialistes xinesos que han viatjat a Itàlia per donar suport en l’emergència.

Les regions de la Llombardia i el Piemont, el 21 de març, davant l’aterradora xifra de morts, van decidir tirar pel dret. “Tanquem tot allò que és possible tancar en base al poder de què disposen les regions”, van dir els governadors. És a dir, les activitats econòmiques que no eren comerços –aquests, excepte els serveis bàsics, ja estaven tancats a tot Itàlia– com ara despatxos professionals i públics, oficines, obres…però no les fàbriques. La decisió s’havia de prendre des de Roma.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, que era contrari a endurir les restriccions a les activitats econòmiques, va aparèixer el mateix dissabte dia 21 a la nit a través de Facebook per anunciar que les tancaria, aclaparat per la situació i sense tenir enllestit el decret. Aleshores va començar l’ofensiva de la patronal dels industrials. Confindustria va aconseguir que el decret tardés vint-i-quatre hores a fer-se públic, que s’hi inclogués moltes empreses com a essencials que no ho eren i una espècie de clàusula que permetia, a la pràctica, que qualsevol empresa que declarés que era “funcional” a una activitat econòmica essencial podia continuar oberta. Això va fer que només en un dia, i sols a Brescia, una de les zones més colpides per l’epidèmia, més de 600 empreses que no figuraven com a essencials demanessin acollir-se a aquesta escletxa per continuar en funcionament. Els sindicats van posar-se en peu de guerra i van amenaçar amb una vaga general si no es redimensionava el decret.

“No entenc els motius pels quals voldrien fer una vaga general, els sindicats. Ja és molt restrictiu el decret, què més s’hauria de fer?”, va dir el president de la patronal industrial, Vincenzo Boccia, que hi va afegir: “Ja perdrem 100.000 milions d’euros al mes, no aturar l’economia convé a tot el país.” Annamaria Furlan, secretària general del sindicat CISL, va respondre: “Fa 40 anys que soc sindicalista i no he demanat mai el tancament de cap fàbrica, però és que ara hi ha en joc la vida de persones.” En els mateixos termes es va expressar la CGIL, que va acusar la patronal i el govern de no entendre que cal anteposar “la salut, la vida, a l’economia”. No va caldre arribar a una vaga general; hi ha hagut aturades a les fàbriques llombardes i del Laci mentre els sindicats negociaven. Entre d’altres, l’empresa armamentista queda fora de la llista de les essencials, com també els call-centers que truquen per vendre ofertes no requerides, i s’ha restringit les indústries químiques. Els sindicats estan contents amb l’acord, tot i que caldrà veure si els empresaris respectaran els protocols de seguretat a les fàbriques.