“Vaig al terrat de casa, on puc prendre el sol i caminar, som pocs veïns i no es trobem mai. A casa estic escrivint i ho vaig alternant amb el muntatge de Sentimental. Tinc sort perquè els meus fills són grans. És curiós com ens adaptem a tot, i ara hem agafat un ritme familiar intern d’anar fent coses, a vegades et trobes i a vegades no... La cuina s’ha transformat en un lloc molt important: ara cuina un, després l’altre, et poses al dia i i et tornes a separar. És interessant el que ha generat la situació en les dinàmiques familiars.”