El dòlar ha exercit durant les darreres setmanes de divisa refugi, sobretot en perjudici de les divises dels mercats emergents, si bé la forta apreciació que va experimentar fins el 20 de març, quan es va enfilar fins el 8%, s’ha anat esvaint un xic els dies següents, tal com han observat des de la plataforma especialista en transacció en divises Ebury.

Tal com s’explica en un informe realitzat per Enrique Díaz-Álvarez, Matthew Ryan i Roman Ziruk, el bon comportament del dòlar és a conseqüència que “és la moneda amb més liquiditat del món i l’economia dels EUA és menys dependent de la demanda externa que majoria dels països desenvolupats, molt especialment els europeus.”

Un altre factor que ajudava al bitllet verd era que, aparentment, la propagació del virus era menys intensa als EUA que a Europa i Àsia, però ara “les proves detecció del COVID-19 estan donant un significatiu augment de casos confirmats en el país americà.” Si parlem del volum de transaccions, del 10 de març ençà i durant deu dies seguits, el dòlar es va apreciar un 8%, tot i que des d’aleshores ha perdut part dels guanys. La paritat euro-dòlar ha experimentat en tot moment una gran volatilitat, partint de posicions de solidesa per caure després a mínims de tres anys, per tota de l’1,07. Com comenten els autors de l’informe, “si la raó per comprar euros era esperar una reducció de diferencials dels tipus d’interès de la zona EUA-Europa, ara que la Reserva Federal ha reduït al 0% els tipus d’interès, això ha desaparegut.” De cara al futur, els experts creuen que “a curt termini és possible que el dòlar segueixi sent la divisa segura preferida, tot i que és probable que el fort augment del nombre de casos que estem veient als EUA limiti l’atractiu de la divisa.”

Pel que fa a altres divises, la corona noruega i els dòlars australians i neozelandesos han estat entre les més exposades, així com la lliura esterlina. Val a dir que la divisa britànica va arribar a registrar, el 20 de març, la seva posició més feble davant el dòlar del 1985 ençà, a 1,14. La volatilitat s’ha desfermat, tot depassant els nivells de després del Brexit del juny del 2016. “Cal atribuir l’abast de la caiguda a la liquidació de posicions llargues sobre la lliura esterlina, fixades després de les eleccions del desembre passat al Regne Unit, i a l’augment de la prima de risc com a conseqüència del Brexit i del gran dèficit extern del país.” Quant als mercats emergents, moltes de les seves divises han caigut a nivells mínims en anys. Entre les més afectades hi ha les monedes dels països que depenen en gran mesura de la producció de productes bàsics, sobretot tenint en compte la forta caiguda del petroli, que es va reduir en un 70% aproximadament en un mes. El ruble rus ha estat un dels més afectats, tot perdent durant el mes de març al voltant d’un 16% respecte del dòlar. El pes mexicà i el pes colombià també han experimentat pèrdues enormes, amb unes caigudes al març superiors al 10%, seguits d’aprop pel real brasiler i el rand sud-africà. “Amb la pandèmia encara sense assolir el pic a les principals zones econòmiques del món, és possible que aquestes divises d’alt risc segueixin registrant més pèrdues.”