“Vivim a la intempèrie. Com que som éssers fràgils, com a individus i com a espècie, i el coronavirus ens ho ha posat al davant del nas per si no ho volíem saber, hem d’aprofitar la vida. Llegeixo, miro pel·lícules (antigues), faig gimnàstica, penso. Contemplo el cel tan blau i les estrelles, fins ara invisibles. Faig vermuts virtuals amb persones estimades que no puc abraçar. No escric, no m’ho demana el cor. En èpoques convulses tampoc no cal aprofitar tot el temps. M’agrada perdre’l perquè perdre’l és guanyar-lo.”