“En èpoques convulses tampoc no cal aprofitar tot el temps”

“Vivim a la intempèrie. Com que som éssers fràgils, com a indi­vi­dus i com a espècie, i el coro­na­vi­rus ens ho ha posat al davant del nas per si no ho volíem saber, hem d’apro­fi­tar la vida. Lle­geixo, miro pel·lícules (anti­gues), faig gimnàstica, penso. Con­tem­plo el cel tan blau i les estre­lles, fins ara invi­si­bles. Faig ver­muts vir­tu­als amb per­so­nes esti­ma­des que no puc abraçar. No escric, no m’ho demana el cor. En èpoques con­vul­ses tam­poc no cal apro­fi­tar tot el temps. M’agrada per­dre’l perquè per­dre’l és gua­nyar-lo.”