Polònia, Hongria i la República Txeca van incomplir la legislació comunitària el 2015, quan es van negar a acollir demandants d’asil reubicats des de Grècia i Itàlia, segons va sentenciar ahir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L’organisme, amb seu a Luxemburg, considera que aquests estats membres no poden invocar el manteniment de l’ordre públic i la seguretat interior per negar-se a aplicar el mecanisme temporal que els països del club van aprovar el setembre del 2015 per fer front a la crisi migratòria, amb desenes de milers de persones que fugien, moltes d’elles, de les guerres de l’Iraq i Síria.

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va destacar la importància de la sentència, que, encara que “es refereix al passat, servirà de guia per al futur”. L’executiu comunitari té previst presentar la seva nova estratègia migratòria després de Setmana Santa.

El sistema aprovat el 2015 tenia per objectiu repartir per tota la UE els sol·licitants d’asil que arribaven a Grècia i a Itàlia i alleujar així la pressió migratòria sobre aquests dos estats. El Consell Europeu va decidir que els estats membres s’havien de repartir, “sobre una base obligatòria”, 120.000 demandants. Es van establir quotes per a cada soci, però els països de l’est d’Europa no les van acceptar.

Polònia i la República Txeca també van rebutjar la reubicació, “sobre una base voluntària”, de 40.000 sol·licitants més. Hongria ni tan sols va participar en aquest sistema voluntari. En aplicació d’aquestes dues iniciatives, el desembre del 2015 Polònia va comunicar que podia acollir cent persones, però no va realitzar cap reubicació ni va assumir tampoc cap compromís. Hongria no va comunicar el nombre de persones que podia rebre ni va efectuar tampoc cap reubicació. Quant a la República Txeca, el febrer i el maig del 2016 va comunicar que podia reubicar al seu territori 50 persones, i dotze sol·licitants d’asil van arribar-hi des de Grècia, però ja no va adoptar cap més compromís.

Amb aquesta situació, Brussel·les va decidir portar els tres estats membres davant la justícia europea el 2017, el mateix any que expirava l’aplicació del sistema temporal de reubicació. Els tres països van argumentar que els recursos de la CE no eren vàlids perquè el mecanisme havia expirat i els errors ja no es podien corregir, però el TJUE va desestimar l’al·legació.

El tribunal també va rebutjar l’argument del manteniment de l’ordre públic i la seguretat interior, indicant que les autoritats d’aquests estats membres l’havien d’haver basat “en elements coherents, objectius i precisos que permetessin sospitar que el demandant d’asil en qüestió suposava un perill actual o potencial”.

Ara aquests tres estats membres podrien ser sancionats amb multes pel seu incompliment de la legislació comunitària