Una “temeritat”. Això és el que el president Quim Torra va alertar ahir que suposarà aixecar el confinament total perquè sectors no essencials puguin tornar a la feina després de Setmana Santa, tal com el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dissabte, ja que creu que cal anteposar els criteris de “rigor i prudència”, i d’avui en vuit “res fa preveure” que ja es donaran les “condicions” per poder-ho decretar. Quines? Que hagi davallat el nombre de pacients a les UCI i per tant la “sobrecàrrega” de feina als hospitals, que es disposi de prou fàrmacs per als tractaments i que hi hagi un pla factible de “tests massius” –i fins i tot es pensi ja en un de vacunació futura per a quan sigui possible– per conèixer el nivell d’infecció real de la població, tasca en què també ajudaria la generalització a tot l’Estat de l’app implementada fa unes setmanes pel govern.

“El desconfinament ha de ser controlat, ben planificat, eficaç i concertat amb Catalunya”, va resumir el president, que es va oferir a col·laborar en el disseny de l’estratègia, i es va fer seu el pla exposat dies abans pels doctors Oriol Mitjà i Joel López, tot mostrant-se partidari de decretar una obertura gradual de la mobilitat, que s’apliqui amb més o menys rigor segons els col·lectius però també particularitats locals i zones de risc, d’acord amb exemples descentralitzats com l’alemany. Torra, seguint el consell dels experts, va demanar en la reunió que els presidents autonòmics van mantenir al matí amb Sánchez i diversos ministres que el govern espanyol “no s’equivoqui novament” i prorrogui les condicions de l’actual confinament total, clam en què va trobar el suport de les Illes Balears i Castella i Lleó, amb presidències “de diversos partits”, va subratllar. A més, va alertar de la “temeritat” que suposa igualment la instrucció del Ministeri perquè metges infectats puguin tornar a treballar set dies si ja no presenten símptomes, tot i que no estigui comprovat que estan curats, fet que ha irritat els col·lectius sanitaris.

En aquest sentit, el president va advertir que la situació encara és “crítica” a Catalunya perquè la càrrega de feina és “màxima” i les UCI estan “al límit” –la consellera Alba Vergés va dir a Catalunya Ràdio que ja s’han augmentat fins als 1.939 els llits disponibles, però 1.482 ja estaven ocupats ahir al matí per pacients amb la Covid-19–, a més que ni els hospitals disposen de prou equips de protecció individual (EPI) ni les residències, on s’ha hagut de fer un pla de xoc, tenen tampoc el material adequat. Unes mancances que va aprofitar per tornar a reclamar la devolució de les competències usurpades en sanitat, ja que va denunciar el “fracàs” del subministrament centralitzat del material per part del Ministeri de Sanitat. Torra va lamentar que això ha obligat el govern a “multiplicar els esforços”, fins al punt que ha assumit fins ara un 90% de la despesa extra, ja que l’Estat només ha aportat uns 50 milions dels 1.800 que calcula que gastarà de més només en sanitat. “Ha estat la Generalitat qui ha carregat amb tot el pes de la gestió i ha hagut de buscar els recursos on i com ha pogut”, va indicar, per bé que va avançar que en poques hores hi haurà “bones notícies” perquè “estan arribant carregaments molt importants” de material gestionat directament pel govern.

En una darrera bateria de mesures que va reclamar a Sánchez, Torra va insistir en una renda bàsica universal com la creada als Estats Units, el Canadà i Corea del Sud, la suspensió de quotes i pagaments de tots els impostos tant als autònoms (a qui s’hauria de tornar la cobrada al març) com a les empreses i la flexibilització del límit de dèficit a les comunitats, en què van coincidir tots els presidents, a més de la necessitat que els ajuntaments puguin disposar dels superàvits acumulats perquè són “peça clau”.