Sols a les carreteres, però amb poca mercaderia per repartir
Els transportistes gironins alerten que les rutes que han de fer actualment no cobreixen els costos
Part de la flota està aturada i la que circula ho fa a mitges
-
L'AP-7 al seu pas per Girona amb només vehicles de transport Joan Sabater. -
Un repartidor de paqueteria als carrers dde Girona Joan Sabater. -
Àlex Gilabert Un repartidor de paqueteria als carrers de Girona aquesta setmana passada; a la dreta, una imatge de l’autopista amb només vehicles de transport EPA JOAN SABATER.
L’activitat dels transportistes gironins ha caigut globalment d’entre el 60 i el 70% degut a l’estat d’alarma instaurat per la crisi sanitària del coronavirus. Aquest primer balanç el va fer a finals de la setmana passada el comitè directiu de l’associació de transportistes gironins Asetrans, que es va reunir per primer cop telemàticament. Els transportistes són un dels serveis essencials, tenen les carreteres gairebé per a ells sols, però el volum de mercaderies que tenen per portar ha caigut en picat.
Les enquestes d’activitat realitzades per Jordi Esparraguera, director d’Asetrans, als transportistes gironins ho deixen clar: a mitjan març ja hi havia menys de la meitat de les empreses que treballaven amb el 100% d’ocupació de la seva flota. Una setmana més tard, a finals de març, ja només hi havia el 35% de les empreses amb tota la flota ocupada. “Els costos són fixos, pel personal, pel pagament dels lísings, etc. Una empresa, si no té el 100% de la seva flota ocupada, no cobreix les despeses”, diu Esparraguera.
Al començament del confinament hi va haver una embranzida per la compra compulsiva dels consumidors, fet que va donar la falsa sensació que els transportistes tindrien més feina que mai. Les compres s’han anat regulant i han anat tancant els sectors d’hostaleria i posteriorment de la indústria, que ho han aturat tot. “Creix el nombre de lliuraments, però si s’ha de fer amb el 50% de la càrrega i evidentment sense pujar ni un euro més els preus, pot significar un desastre per a moltes empreses”, resumeix el director de la patronal.
Les mascaretes, tard
A tot plegat, s’hi afegeix la complicació de les condicions laborals: les mascaretes que els havia anunciat el passat 20 de març el Ministeri de Transports només van arribar ahir a Girona i resulta que són d’un sol ús i s’han de llançar cada quatre hores. Per sort, anteriorment Asetrans va poder repartir 1.000 mascaretes elaborades per voluntaris de la demarcació gracies a Dipsalut.
Asetrans reagrupa a la demarcació de Girona 450 empreses amb realitats molts diferents, des de grans grups fins a autònoms, que constitueixen una part important dels adherents i que són un sector molt castigat. L’estructura mateixa de l’associació ja ha aplicat un expedient de regulació temporal d’ocupació perquè ha hagut de suspendre totes les activitats de formació i gestió. Un dels primers sectors que va prendre mesures va ser el de transport de persones, amb matisos i canvis de normativa que s’han anat superposant segons si es tracta de transport escolar, transport de grups lligat a l’activitat turística o línies regulars.
L’últim decret de l’Estat, que estableix dies d’aturada general que s’hauran de recuperar posteriorment amb hores afegides, també serà un trencaclosques per als transportistes. “En un sector en què el temps de treball és regulat amb hores de conducció, recuperar 15 dies amb hores afegides és inviable”, avisen els representants dels transportistes.
LES XIFRES
Control de la febre abans de descarregar el camió
E.C
“Hi ha alguna empresa on abans de deixar-nos descarregar ens miren la febre i si et troben enfebrat et fan marxar sense descarregar”, explica Josep Riera. Des de Santa Coloma de Farners dirigeix una empresa de paqueteria de set xofers repartidors i ell n’és un. Ara no hi ha prou feina ni ruta per a tots, però intentaran no haver de prescindir de cap treballador; van fent torns, amb quatre o cinc que treballen, segons la feina diària, mentre els altres s’estan a casa i es van alternant. “Cal fer mans i mànigues per donar feina a tots els xofers i per complir amb els clients; el volum de mercaderia ens ha baixat molt i hem de fer rutes que segurament no surten a compte”, diu Riera.
Poca feina i complicada, amb guants i mascareta de rigor, perquè sense hi ha llocs on no els deixarien acostar-se.
“Ens trobem des d’una persona que ens demana de llançar-li el paquet per damunt de la tanca del jardí perquè no vol acostar-se, fins a algú que ens demana que li deixem l’albarà a terra. Hi ha un estat d’alarma evident; potser quan haurem superat tot això en quedarà alguna cosa positiva i millorarà la seguretat de molts aspectes; però entre poc i massa; ara mateix hi ha molta alarma perquè hi ha molta gent que passa el dia tancada a casa sentint les notícies i es posa molt nerviosa”, diu el transportista.
Anècdotes a part, aquest transportista confirma la tònica del sector: són dels pocs que treballen, tenen gairebé les carreteres només per a ells, però no treballen més que abans com alguns podrien pensar, al contrari. Transports Riera és una empresa especialitzada en el transport de paqueteria entre Girona i Barcelona. Habitualment tenen un vehicle assignat a una ruta a l’àrea de Barcelona i un altre a la zona del Vallès, però ara aquests vehicles es queden aturats perquè molta feina ha caigut.
“Nosaltres fem una paqueteria de tu a tu, un servei que és gairebé artesania; no treballem amb les grans cadenes de venda a domicili i tampoc toquem gaire el sector de l’alimentació, que possiblement són els que encara es mouen una mica. Treballem sobretot amb un sector industrial que en bona part és el que està aturat i el volum de feina ha baixat molt. Ens cal complir les normes, perquè som servei essencial, i perquè hem de complir amb els nostres clients, però la feina ha baixat molt. Hem de mirar d’aguantar i superar aquesta situació”, diu Riera.
“Un fet afegit en un sector que ja estava tocat”
Àlex Gilabert, president de l’associació de transportistes gironins Asetrans, lamenta que la crisi econòmica que seguirà la crisi sanitària serà per al transport “un fet afegit” sobre un sector que ja tenia problemàtiques pendents de resoldre. A més de la baixa d’entre el 60 i el 70% de l’activitat els empresaris també els preocupa la possible morositat a la qual poden haver de fer front per uns transports que avui han d’assumir, perquè és un servei que s’ha de prestar, però que es fa en condicions complicades. També els preocupa que les reglamentacions que es van publicant no s’ajusten a les característiques del sector del transport (recuperació de les aturades de Setmana Santa, legislació de les plantilles de treballadors que varien amb la temporada lligades, el turisme, etc... A la pregunta de quines mesures s’haurien de prendre per superar aquesta crisi, Gilabert respon que són les mateixes mesures que reclama tot el sector empresarial, des de mesures fiscals fins a ajornaments. Ara la prioritat és afrontar la crisi sanitària però costarà recuperar la confiança. “De la mateixa que costarà que el públic torni a pujar a un autobús de 50 places”, diu Àlex Gilabert.