“Totes les circumstàncies estranyes són plenes d’oportunitats úniques. Jo, que visc a la muntanya, no sé si mai podré fixar-me amb tant de detall com ara en com es desperta la natura. Segueixo el rastre de flors que s’obren, escolto el cucut, friso per sentir les granotes, que es fan esperar. I, a banda de teletreballar per a una ràdio que m’estimo, invento històries que no hauria dit mai que em pogués imaginar. I és, aquests dies, que he descobert coses de l’ànima humana que no sabia que existissin...”