“El primer que faig quan em llevo és aixecar la persiana del menjador i mirar les garses. Hi ha un estol que s’amaga en una fàbrica abandonada que tenim al davant; treuen els caparrons per les finestres trencades o s’enfilen als fanals i miren cap a la muntanya agitant les ales. Si no fos perquè pateixo pels avis, estaria molt contenta en aquesta situació. Em sento com un drac a la seva cova dels tresors, tants llibres i videojocs i pel·lícules acumulats al llarg dels anys i per fi tinc temps per gaudir-los!”