Anna Mercadé
Presidenta associació 50a50
“Hi ha poques empreses que vulguin que les dones arribin al consell d’administració”
L’única manera de canviar el món és que les dones ocupin un 50% dels llocs de decisió
En un 69% de les empreses catalanes no hi ha cap dona ocupant llocs de direcció
Anna Mercadé és la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Presidenta de l’associació 50a50, acaba de rebre la Creu de Sant Jordi 2020, en reconeixement a tota una vida lluitant en favor dels drets de les dones. Ella és una de les promotores del Fòrum Hipàtia, que agrupa associacions i entitats de dones empresàries i que aspira a convertir-se en el fòrum Davos de la dona.
En el manifest del darrer Fòrum Hipàtia demaneu contundència i que se sancionin les empreses que no compleixin la llei d’igualtat.
Abans que res demanen que el govern desplegui la llei d’igualtat que, entre altres coses, obligarà les empreses a tenir dones en els consells d’administració, tot i que molt poques empreses estan interessades que es desplegui la llei ni que les dones arribin als consells d’administració. No ho volen, perquè perden privilegis. A les empreses de l’Ibex-35, en els consells d’administració es cobren uns sous multimilionaris, molt per sobre del valor que aporten. És una vergonya, amb un país amb un 40% de risc de pobresa, per això no volen deixar les cadires. Curiosament, ara que per llei hi han de posar dones, han posat una llista de competències increïbles per poder accedir als consells d’administració. Fins ara, es podia ser un mediocre, però a les dones se’ls exigeix més.
A partir de l’any vinent, les empreses de més de 100 treballadors també hauran d’incorporar dones als seus consells d’administració.
I tots hi guanyarem, perquè les empreses on hi ha dones en els consells d’administració són més rendibles, el nivell de negoci augmenta entre un 10 i un 20% i hi ha més bon ambient, està demostrat amb diversos estudis.
Vosaltres reclameu que les dones ocupin la meitat dels llocs de direcció en qualsevol organització.
Sí, per justícia, perquè ens toca i perquè l’única manera de canviar el món és que les dones ocupin un 50% dels llocs de decisió. No hi volem algunes dones, hi volem el 50%, que és el que diuen els ODS de les Nacions Unides. Si no, ni s’acabarà la fam al món, ni s’aturarà el canvi climàtic, perquè les dones poden aportar una visió del món diferent. Ho hem vist en empreses on hi ha més dones als consells d’administració. També volem posar fi a la bretxa salarial i facilitar els serveis gratuïts de cura. Està demostrat que tots els diners que s’inverteixen en escoles bressol són els més rendibles que hi ha per a la societat. Ara com ara, una tercera part de les dones abandona el mercat laboral perquè no pot compaginar la feina amb la criança.
En canvi, l’Estat espanyol té el percentatge més baix d’Europa en ajuts a les famílies!
Així és, i també l’índex de natalitat més baix. Amb el mercat laboral actual, la bretxa salarial i la falta de mesures per donar suport a les famílies resulten incompatible amb la maternitat. Els fills són responsabilitat de la societat i també dels pares, no només de la mare. Nosaltres, en el manifest, demanem un tema tan radical com posar les persones al centre de la societat, i això vol dir que es donin ajuts a les famílies, ajuts per tenir fills, que les escoles bressol siguin gratuïtes, que l’hora lectiva que van treure per les retallades es recuperi. Perquè un país progressi, ha d’afavorir que tots els seus recursos humans puguin treballar i, a més, organitzant bé els usos dels temps.
L’aplicació d’una reforma horària ajudaria a aquesta nova organització. Fa deu anys que se’n parla, però no s’aplica. Per què?
No hi ha voluntat política i, a més, es fa amb connivència amb els poders fàctics, però en contra del benestar de les dones, dels infants, de la gent gran. Seria una societat més humana i amb menys despesa en salut. La gent ha de poder acabar de treballar a les 17 h, amb poc temps per dinar i que als comerços i els hotels, com fan a tot el món, s’organitzin per torns. Així es crearà més ocupació i hi haurà millors condicions. Som els que treballem més hores i som menys rendibles de tot Europa, això és molt fort. Per què dilatem tant la jornada? Perquè som uns irresponsables de cara a la societat i a les persones dependents.
Des de l’Observatori de la Dona vau valorar que el cost de les cures a les famílies (infants, gent gran i tasques domèstiques ) suposa el 24% de PIB de Catalunya. Sou partidàries que aquesta feina es remuneri?
No, en absolut, seria perpetuar el sistema de rols patriarcal i masclista, i ens marginarien més de la presa de decisions mundials. El que volem és que les dones entrin a manar i que els homes entrin a la cura domèstica. La part positiva de tot plegat és que el canvi s’està fent, les dones estan fent una revolució silenciosa en tots els àmbits.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.