“Hi ha poques empreses que vulguin que les dones arribin al consell d’administració”

Abans que res dema­nen que el govern des­ple­gui la llei d’igual­tat que, entre altres coses, obli­garà les empre­ses a tenir dones en els con­sells d’admi­nis­tració, tot i que molt poques empre­ses estan interes­sa­des que es des­ple­gui la llei ni que les dones arri­bin als con­sells d’admi­nis­tració. No ho volen, perquè per­den pri­vi­le­gis. A les empre­ses de l’Ibex-35, en els con­sells d’admi­nis­tració es cobren uns sous mul­ti­mi­li­o­na­ris, molt per sobre del valor que apor­ten. És una ver­go­nya, amb un país amb un 40% de risc de pobresa, per això no volen dei­xar les cadi­res. Curi­o­sa­ment, ara que per llei hi han de posar dones, han posat una llista de com­petències increïbles per poder acce­dir als con­sells d’admi­nis­tració. Fins ara, es podia ser un medi­o­cre, però a les dones se’ls exi­geix més.

I tots hi gua­nya­rem, perquè les empre­ses on hi ha dones en els con­sells d’admi­nis­tració són més ren­di­bles, el nivell de negoci aug­menta entre un 10 i un 20% i hi ha més bon ambi­ent, està demos­trat amb diver­sos estu­dis.

Sí, per justícia, perquè ens toca i perquè l’única manera de can­viar el món és que les dones ocu­pin un 50% dels llocs de decisió. No hi volem algu­nes dones, hi volem el 50%, que és el que diuen els ODS de les Naci­ons Uni­des. Si no, ni s’aca­barà la fam al món, ni s’atu­rarà el canvi climàtic, perquè les dones poden apor­tar una visió del món dife­rent. Ho hem vist en empre­ses on hi ha més dones als con­sells d’admi­nis­tració. També volem posar fi a la bretxa sala­rial i faci­li­tar els ser­veis gratuïts de cura. Està demos­trat que tots els diners que s’inver­tei­xen en esco­les bres­sol són els més ren­di­bles que hi ha per a la soci­e­tat. Ara com ara, una ter­cera part de les dones aban­dona el mer­cat labo­ral perquè no pot com­pa­gi­nar la feina amb la criança.

Així és, i també l’índex de nata­li­tat més baix. Amb el mer­cat labo­ral actual, la bretxa sala­rial i la falta de mesu­res per donar suport a les famílies resul­ten incom­pa­ti­ble amb la mater­ni­tat. Els fills són res­pon­sa­bi­li­tat de la soci­e­tat i també dels pares, no només de la mare. Nosal­tres, en el mani­fest, dema­nem un tema tan radi­cal com posar les per­so­nes al cen­tre de la soci­e­tat, i això vol dir que es donin ajuts a les famílies, ajuts per tenir fills, que les esco­les bres­sol siguin gratuïtes, que l’hora lec­tiva que van treure per les reta­lla­des es recu­peri. Perquè un país pro­gressi, ha d’afa­vo­rir que tots els seus recur­sos humans puguin tre­ba­llar i, a més, orga­nit­zant bé els usos dels temps.

No hi ha volun­tat política i, a més, es fa amb con­nivència amb els poders fàctics, però en con­tra del benes­tar de les dones, dels infants, de la gent gran. Seria una soci­e­tat més humana i amb menys des­pesa en salut. La gent ha de poder aca­bar de tre­ba­llar a les 17 h, amb poc temps per dinar i que als comerços i els hotels, com fan a tot el món, s’orga­nit­zin per torns. Així es crearà més ocu­pació i hi haurà millors con­di­ci­ons. Som els que tre­ba­llem més hores i som menys ren­di­bles de tot Europa, això és molt fort. Per què dila­tem tant la jor­nada? Perquè som uns irres­pon­sa­bles de cara a la soci­e­tat i a les per­so­nes depen­dents.

No, en abso­lut, seria per­pe­tuar el sis­tema de rols patri­ar­cal i mas­clista, i ens mar­gi­na­rien més de la presa de deci­si­ons mun­di­als. El que volem és que les dones entrin a manar i que els homes entrin a la cura domèstica. La part posi­tiva de tot ple­gat és que el canvi s’està fent, les dones estan fent una revo­lució silen­ci­osa en tots els àmbits.