El secret d’empresa
Aquest és un cas real:
“L’empresa Formació, SL és una acadèmia dedicada a la preparació d’oposicions, amb una experiència de vint-i-cinc anys en el sector.
Evidentment, perquè Formació, SL pugui exercir la seva activitat necessita alumnes, aquest és el seu principal actiu. Per aconseguir els alumnes, l’empresa fa importants inversions en publicitat. Amb això aconsegueix que potencials alumnes es posin en contacte amb l’acadèmia i crea una base de dades que és utilitzada pels comercials de l’empresa.
Formació, SL gràcies a l’esforç econòmic que realitza, té una base de dades de més de 50.000 possibles alumnes interessats a contractar un curs de preparació d’oposicions.
Dos empleats d’aquesta empresa, que tenen accés a la base de dades de potencials clients, es donen de baixa voluntàriament de l’empresa, al·legant que volen canviar d’activitat. Però la veritat és que aquests empleats, tot just plegar de Formació SL, obren una acadèmia dedicada a la preparació d’oposicions i, per aconseguir clients, usen la base de dades de potencials de Formació SL que uns dies abans de marxar de l’empresa havien copiat.
D’aquesta manera, els empleats deslleials, mitjançant la sostracció del fons comercial de l’empresa Formació SL, aconsegueixen en un tancar i obrir d’ulls entrar en un mercat molt competitiu sense haver d’emprar importants recursos i causant un greu perjudici a l’empresa Formació, SL, que perd molts contractes a causa de la competència de qui utilitza il·legalment el seu fons comercial.”
Fa un any de l’entrada en vigor de la Llei 1/2019, de Secrets Empresarials (LSE). Aquesta llei és la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva de la UE 2016/943, relativa a la protecció dels secrets comercials.
Pràctiques deslleials.
La informació empresarial que pot tenir el caràcter de secret no és només la que es refereix als coneixements tècnics o científics, sinó també la que abasta dades empresarials relatives a clients i proveïdors, plans comercials, estudis i estratègies de mercat, etc. Segons la definició de l’article 1 de la LSE, es considera secret empresarial qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les condicions següents:
a) Ser secret, en el sentit que no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en què normalment s’utilitza el tipus d’informació o coneixement en qüestió, ni tampoc fàcilment accessible.
b) Tenir un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament pel fet de ser secret.
c) Haver estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per mantenir-lo en secret.
Amb la LSE es pretén que el nostre ordenament jurídic atorgui protecció davant la violació dels secrets empresarials. Però, a més, els casos més greus estan tipificats com a delicte en els articles 278 i 279 del Codi Penal, en què es preveuen penes que poden arribar a quatre anys de presó.
La pràctica està demostrant que s’estan produint molts casos d’apoderament, revelació i cessió de secrets d’empresa. Moltes vegades, aquestes conductes il·lícites són executades per empleats deslleials, que decideixen utilitzar en benefici propi dades reservades de les quals tenen coneixement gràcies a la seva feina.
Per això, és molt important que les empreses prenguin mesures per protegir la seva informació secreta. I és sumament important, tant per evitar atacs, és a dir, com a mesura de prevenció, com per, en el supòsit que s’hagi produït la sostracció dels secrets, tenir èxit a posteriori en les accions legals que es puguin exercitar.