Els integrants d’una família empresària tenen uns rols específics que convé tenir en compte per entendre el funcionament del sistema família empresa. Una mateixa persona pot desenvolupar diferents rols, en funció del lloc i del moment, o amb relació a això:

Fundador o refundador. És únic, la seva intuïció i capacitat de treball són superiors a la mitjana; la seva visió i valors marcarà les properes generacions. Peter Davis els va classificar en propietaris (no professionalitzen i controlen), dirigents (deleguen mantenint les decisions clau), tècnics (deleguen la gestió de l’empresa). Sonnenfeld els va classificar en monarques (moren amb les botes posades), generals (se’n van per tornar), ambaixadors (estan disponibles) i governadors (s’obliden de l’empresa).

Propietari. El d’una empresa familiar no és com el d’una de cotitzada. Ha d’entendre i seguir el negoci; ha de tenir orgull de pertinença. Ha de ser un propietari professional i responsable.

Cònjuge. El seu rol de suport, confident, conseller, o fins i tot de relacions públiques, pot ser fonamental per a l’èxit de l’empresa. En cas de ser dona, li pot suposarhaver de renunciar a una part de la seva carrera professional. En cas que treballin tots dos junts, això pot suposar enfortir la relació o ser causa de ruptura, ja que es fa més difícil la “desconnexió” de la feina a casa. Cada dia s’ha de prestar més atenció a la possible existència d’un excònjuge i al que passarà després: quin paper desenvoluparà en la transmissió de valors i d’amor per l’empresa familiar a la generació següent?

Primogènit. Amb molta facilitat pot ser el dipositari d’esperança de continuïtat. Conviu més temps amb els progenitors i, a més, disposa de més atenció individualitzada. El fet que sigui el que sol tenir més fotos sense germans ja és prou indicatiu. Pot gaudir dels avantatges de ser el primer, però també pot resultar que està fent de conillet d’índies per obrir camí als que el segueixen. Pot desenvolupar un caràcter dominant.

Fill. Les relacions entre progenitor i descendent de diferent sexe solen ser més fluides que entre els del mateix sexe a causa, segons diuen, del fet que en el cas de compartir sexe es veu el descendent més com una amenaça de poder. La resistència contra l’autoritat dels progenitors forma part del natural i convenient desenvolupament de la personalitat per assolir independència i maduresa.

Germans. Hi pot haver rivalitat, especialment entre els del mateix sexe. De petits, els germans han hagut de lluitar per l’atenció dels progenitors. La rivalitat entre germans pot ser útil si és sana. En les famílies empresàries, pot ser letal si és excessiva, ja que la interacció entre germans pot ser molt més alta que en una família no empresària. A la família empresària els germans han de cooperar, comparar-se i competir més que en una família no empresària. La relació fraternal sol tenir una relació més llarga que la filial. Caín i Abel ens recorden que no cal que hi hagi empresa familiar perquè hi hagi conflicte entre germans.

Cosins. Els lligams i els valors compartits entre cosins són més petits que entre germans, ja que uns han mamat del mateix pit i els altres, no.

Afegit. Quan un estrany s’incorpora a una família empresària pot aportar uns valors no coincidents, sentir-se estrany i ser tractat amb recel. Probablement, no tindrà vot en els òrgans de govern mercantils, però sí veu i influència sobre el seu cònjuge i descendents. Pot fer de Pepito Grillo i posar sobre la taula el que els familiars de sang no s’atreveixen a dir. La recomanació és la de don Vito Corleone: “Que visquin bé, però que no entrin en el negoci”, tot i que més d’una empresa familiar ha arribat al cim gràcies a la incorporació d’un afegit. Convé que siguin propietaris emocionals.

Dona. El sexe femení encara té un tractament discriminatori, tot i que sigui de manera inconscient. La família empresària encara està molt influenciada pel paper tradicional de la dona, que sol ser més empàtica que els homes. Com a mare pot tenir un paper molt important en la gestió emocional de la família, i en la formació com a persones dels descendents. En més d’un cas és la pedra angular, i els conflictes es presenten el dia que falta ella.

Empleats no familiars. No formen part de la família empresària, però hi pot haver empleats de l’empresa familiar que, pel seu lloc o antiguitat, hi tinguin una gran influència. Poden haver participat en la formació de les generacions següents. És important que comparteixin la cultura de la família empresària.

Per gestionar millor les relacions entre la família i l’empresa, convé analitzar quins rols desenvolupa cada integrant de la família empresària i com ho fa.