Focus

El virus accelerador

Amb el confinament i l’aturada de l’activitat empresarial, guanya velocitat la implantació de tendències globals que aquí estaven arribant amb comptagotes

Ala pandèmia del coronavirus se li atribueixen molts mals, però també s’emporta el mèrit de ser la promotora de canvis en l’organització de les empreses. El més immediat ha estat el teletreball. Una pràctica residual que en un mes s’ha convertit en una manera de treballar massiva.

Hi ha altres dinàmiques, com ara la diversificació en la producció, la pluralització de mercats i la humanització a les empreses, que agafaran noves dimensions després d’aquesta crisi sanitària.

LES XIFRES

60%
De reducció.
És el percentatge en què disminueix l’absentisme a les empreses quan s’aplica el teletreball.
14%
De digitalització.
Són les pimes de tot l’Estat que tenen un pla definit.
10
En exportació.
Són els punts que ha baixat la concentració de les vendes a Europa.
8,9%
En exportacions a àsia.
És el continent on més van créixer les vendes catalanes a l’exterior.

Diversificar mercats

L’any 2019, el volum de vendes a l’exterior de les empreses exportadores catalanes va assolir un rècord històric, per novè any consecutiu. Els 73.853 milions d’euros que es van registrar en exportacions triplicaven la xifra que es va aconseguir el 2018 en exportacions. Catalunya és una economia oberta a l’exterior, i les xifres demostren que la tendència ascendent no té aturador. Actualment, el 25,5% de tot el que ven l’Estat espanyol a l’exterior surt de les fàbriques situades a Catalunya, 0,4 punts més que només fa un any.

En aquesta trajectòria creixent de les vendes internacionals, també hi ha una tendència que s’havia anat veient en els darrers anys de manera tímida i que després d’aquesta crisi global s’espera que agafi més velocitat. Es tracta de la diversificació dels mercats. Tot i que Europa continua comprant el 64% del producte que s’exporta de Catalunya, el pes està 10 punts per sota (74%) respecte al que tenia l’any 2007.

Seguirà aquest ritme? “Una crisi com aquesta que estem vivint no s’experimenta al mateix temps en tots els països, les empreses que tenen una diversificació, a mesura que les crisis evolucionen van compensant les vendes i el negoci i en poden sortir més airoses que si ho tenen tot concentrat en un únic mercat”, explica Joan Tristany, el director general d’AMEC, una associació d’empreses de béns d’equipament internacionalitzades. “La diversificació és, doncs, un valor a l’alça. Estic convençut que les empreses mitjanes reduiran la concentració dels clients després d’aquesta pandèmia”, diu Tristany.

Per al professor d’economia de la UOC, Josep Lladós, el comerç internacional servirà de nou com a palanca de rellançament de l’economia catalana. “Potser la cadena de valor es configurarà de manera diferent, i els proveïdors i clients seran uns altres, però ens cal més comerç internacional. Aquestes crisis reclamen mercats tan oberts com sigui possible, les exportacions són motors de recuperació, no és el moment d’apujar els aranzels i de posar traves, calen mercats tan oberts com sigui possible per arrossegar”, considera.

Paral·lelament, hi ha qui creu que es podria intensificar una altra dinàmica queu podria intensificar amb aquesta crisi: la regionalització del comerç internacional. “Les relacions comercials multilaterals dins de regions homogènies es faran més estretes”, explica el cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira.

Produir més a prop de casa nostra

Relocalitzar, és a dir, recuperar producció que s’havia traslladat a tercers països, principalment al sud-est asiàtic, és una de les tendències que m’és s’espera que s’acceleri després d’aquesta pandèmia.

“Fa uns anys que determinades parts de la producció de certs sectors s’estan relocalitzant. Aquesta propensió, que ja existia, s’intensificarà després d’aquest episodi d’estat d’alarma”, considera el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infrestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona.

De la mateixa opinió és el president de PIMEC, que ho ha viscut en primera persona en el sector del petit electrodomèstic.“D’una banda, la deslocalització de la producció s’estava reduint, i de l’altra anava creixent la relocalització. Veiem clar que a partir d’ara, s’impulsarà la tendència”, diu González.

Així, per exemple, HP –que té a Catalunya un centre global d’impressió 3D– ha vist com en les darreres setmanes se li multiplicaven les comandes d’impressió de components de firmes locals que abans adquirien a la Xina.

Amb el tancament sobtat de fronteres i l’aturada de país, s’ha evidenciat que la proximitat en el procés productiu és un valor a l’alça. “Moltes empreses després d’aquesta experiència s’han replantejat la deslocalització”, afegeix Oriol Pascual, director de IQS Tech Factory, l’única incubadora de starts-ups industrials de l’Estat. “Quan van tancar la Xina algunes de les nostres firmes que tenien producció allà es van quedar aturades, i aquest parèntesi per a una companyia de recent creació pot ser letal”, diu Pascual.

Els experts preveuen que la cadena de valor es diversifiqui i que els centres de producció no estiguin concentrats. Josep González explica que, a més de recuperar producció a Catalunya, la implantació en països domèstics més propers i competitius com Algèria, el Marroc i Tunísia augmentarà també considerablement.

Això vol dir que el coronavirus contribuirà a recuperar l’ocupació industrial d’abans del procés de deslocalització? Rovira respon contundentment. “No. La producció que torni serà molt automatitzada, és a dir, s’impulsarà així una altra tendència, que és la robotització de la indústria”, diu.

Justament per connectar-se amb els fabricants locals, IQS Tech Factory va crear fa un any un programa d’intercanvi entre fàbriques del Vallès i start-ups que ha tingut molt bona acollida i que tenen previst ampliar enguany.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.