La pandèmia global del coronavirus està deixant una devastadora xifra de víctimes mortals, aquesta n’és la principal conseqüència. A més, el confinament a casa ha deixat l’economia en estat de xoc. A hores d’ara, no se sap amb certesa quant durarà la crisi sanitària i, per tant, tampoc podem saber amb exactitud l’abast real de la patacada econòmica. La major part dels experts vaticinen mals auguris. I no només alentiment o desacceleració de l’activitat econòmica, sinó l’arribada de la temible recessió. La qüestió és saber-ne la intensitat.

De moment, algunes previsions són molt pessimistes. La Cambra de Comerç de Barcelona conclou que la construcció es veurà afectada en un 50%, els serveis en un 45% i la indústria en un 33%. Evidentment, això podrà canviar molt en funció del temps que duri la pandemia de la covid-19. De fet, Catalunya genera cada setmana un 2% del PIB anual, que el 2019 va ser de 250.597 milions d’euros. Si s’entra més en detall, s’observa que serà molt preocupant la desfeta del turisme, que suposa el 12% del PIB. Altres sectors molt tocats són el d’automoció, el comerç, la restauració i la cultura. Ara bé, els grans afectats per damunt de tot seran els autònoms i la petita i mitjana empresa, que és més vulnerable a xocs de demanda que les grans empreses. Tot plegat, mostrarà una fotografia desoladora del mercat laboral, que per les seves característiques expulsa ràpidament els treballadors cap a l’atur.

Davant d’això, serà evident que els estats hauran de coordinar accions de gran abast i amb urgència, ser valents i fer arribar la liquiditat, sense demora, a les pimes, bàsicament perquè és el gros del teixit empresarial català. L’altra gran solució vindrà de les actuacions que provinguin de les institucions econòmiques de la UE. La millor eina, segons els experts, seria emetre eurobons, la qual cosa permetria la mutualització de l’ajuda. Si aquests no arriben en un moment tant dur com aquest per a l’Estat espanyol o Itàlia, els ciutadans del sud es preguntaran per què serveix Europa. També es podria optar pel mecanisme europeu d’estabilitat (MEDE) o perquè el Banc Europeu d’Inversions (BEI) atorgués uns 200.000 milions d’euros a les pimes. Ara no se sap si la recuperació serà ràpida o bé trigarà més, però el que sí que cal és que el govern de l’Estat actuï amb eficàcia i no faci una mala gestió com la que va fer per a la prevenció de la covid-19.