Quan es tri­plica el nom­bre d’espais per a llits d’UCI, molts dels quals ins­tal·lats en zones que no són les més idònies, com ara les bibli­o­te­ques dels hos­pi­tals; quan es con­di­ci­o­nen pave­llons espor­tius o recin­tes firals per a malalts de Covid-19; quan es fa que anes­te­sis­tes o pneumòlegs facin d’inten­si­vis­tes; quan es fan tri­pli­car les hores de tre­ball de les infer­me­res; quan es fa que der­matòlegs, trau­matòlegs o digestòlegs facin tas­ques d’infer­me­ria en equips de met­ges específics con­tra la Covid-19; quan es pri­o­ritza quin malalt entra a l’UCI i quin encara pot espe­rar uns dies perquè no hi ha prou llits; quan s’obliga oncòlegs, cardiòlegs i ginecòlegs a dei­xar els seus paci­ents per aten­dre malalts del virus, fet que genera més llis­tes d’espera i el que serà la ter­cera gran onada d’aquesta crisi sanitària –després de la segona, el repunt de casos i morts–; quan es deixa de fer segui­ment de malalts crònics; quan s’anul·len les revi­si­ons, les ses­si­ons de reha­bi­li­tació o la de dis­tri­bució d’oxi­gen per a la gent que el neces­sita per dor­mir; quan es fa tor­nar a tre­ba­llar, tot i el risc evi­dent, met­ges i infer­me­res jubi­lats; quan es con­tracta com a met­ges estu­di­ants d’infer­me­ria; quan s’usen hotels com a cen­tres de salut; quan és la soci­e­tat civil la pri­mera a reac­ci­o­nar per fer mas­ca­re­tes i les empre­ses les pri­me­res a idear i fabri­car res­pi­ra­dors ( per a què ser­veix l’estat d’alarma? ), els que no hi ha a les UCI que s’han hagut d’impro­vi­sar o quan l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona anun­cia que no podrà inci­ne­rar més cadàvers, és que el sis­tema ha col·lap­sat.

Les UCI han col·lap­sat i el sis­tema sani­tari, com a tal, ha col·lap­sat. I dir el con­trari per defen­sar les mesu­res del govern espa­nyol de torn només és una manca abso­luta de res­pecte als pro­fes­si­o­nals que dia rere dia s’hi dei­xen la pell. I és un adver­ti­ment. Un altre: l’Estat espa­nyol usa i usarà tots els recur­sos que cal­gui per man­te­nir la uni­tat, ja sigui després d’un atemp­tat ter­ro­rista o durant una epidèmia.