Molt fort, ja que el nos­tre és un sec­tor pre­cari i molt des­pro­te­git. És, de fet, impos­si­ble conèixer els veri­ta­bles efec­tes de la crisi, perquè hi ha un munt de músics tre­ba­llant en negre, per exem­ple, que, tot sovint, quan dema­nen que se’ls faci un con­tracte, per­den automàtica­ment la feina. Patim una man­cança de lleis i la no apli­cació de mol­tes lleis que, de fet, ja estan vigents.

No ho sé. El que dema­nem ara no és res que no esti­guem dema­nant des de fa anys, i que, en bona mesura, con­ti­nuen con­si­de­rant-se encara lamen­ta­ci­ons de músics que no han acon­se­guit fer-se “rics i famo­sos”. Si els governs no es pre­nen els músics seri­o­sa­ment, és molt difícil que la soci­e­tat ho faci.

Sí, i rebem molts mis­sat­ges de la mena de: “Ei, gràcies per ale­grar-nos la vida en aquests temps tan difícils!” D’acord, però és que molts de nosal­tres estem lite­ral­ment sense poder pagar el llo­guer d’aquest mes! Se’ns han can­cel·lat tots els con­certs des del 13 de març i no sabem quan podrem tor­nar a fer-ne! Sents dir a gent que la cul­tura els ha sal­vat la vida però, en canvi, en la mateixa frase, diuen que dub­ten, quan tot això passi, que tin­guin diners per anar a un con­cert o com­prar-se un disc. Com si, ara sí, ves per on, la cul­tura fos pres­cin­di­ble.

Estem, en aquest sen­tit, inten­tant mun­tar una pla­ta­forma, però és molt difícil fer pagar quan hi ha tanta gent acos­tu­mada a tenir-ho gra­tis. Sabem que la majo­ria d’ini­ci­a­ti­ves es fan amb bona fe, però dubto que ens aju­din a llarg ter­mini.

És el pro­jecte d’un disc que vol recap­tar diners per a grups de Bar­ce­lona que han per­dut la feina i ho estan pas­sant mala­ment. Hi ha Los Mambo Jambo, Ray­nald Colom, Che Sudaka, Clarence Bekker... Vaig pen­sar que tocava fer alguna cosa més enllà de quei­xar-me, però, és clar, pen­ses: “Jo, una artista inde­pen­dent, puc mun­tar en qua­tre dies una ini­ci­a­tiva així... i el govern és incapaç de fer res?”