Una immensa grua parada a la vora de Notre-Dame. Aquesta imatge no només il·lustra les obres aturades a la catedral de París, sinó també els nombrosos obstacles als quals s’ha enfrontat la seva reconstrucció. Un any després del gegantesc incendi, la restauració del temple gòtic és en estat d’hibernació, després que es va decidir de paralitzar-la el 16 de març arran del confinament per la Covid-19.

El 15 d’abril de l’any passat, cap a quarts de set de la tarda, les flames van començar a cremar en la part superior de Notre-Dame. La lenta reacció dels serveis de seguretat de la catedral va propiciar que aquestes es desboquessin. Poques hores després es derruiria l’agulla del creuer, l’armadura de fusta i dues terceres parts de la teulada. Tanmateix, l’acció frenètica de 400 bombers va salvar l’estructura del temple medieval, sota la mirada commoguda de milions de teleespectadors d’arreu del planeta. L’endemà, mentre plovien les donacions multimilionàries, el president francès, Emmanuel Macron, va prometre que la reconstruirien “encara més bella” en només cinc anys.

Dotze mesos després, però, la reconstrucció del monument més visitat d’Europa no està sent un camí de roses. Durant l’incendi, es van desprendre vora 400 tones de plom en forma líquida o gasosa. Aquesta contaminació, gestionada amb opacitat en els primers mesos, va provocar que se suspenguessin les obres durant tres setmanes a l’agost. Aleshores, van adoptar-se unes estrictes mesures d’higiene que en van alentir el ritme. A la tardor i a l’hivern, també van patir el mal temps. En concret, les ràfegues de vent de 40 km/h que van paralitzar-les de manera provisional.

De fet, encara no s’ha desmuntat la bastida, una de les primeres zones afectades pel foc. La seva presència és una amenaça per a la resta de l’edifici, tot i que la direcció de les obres considera molt improbable que l’estructura de la catedral s’enfonsi. A finals de març se n’havien de retirar les primeres peces, però aquesta complexa tasca, que durarà quatre mesos, va ajornar-se per la quarantena. Malgrat les dificultats, els setanta operaris han avançat en la reconstrucció. Han retirat i seleccionat bona part de les runes amb l’ajuda de robots i instal·lat reforços en les finestres i els arcbotants.

“Suposem que la hibernació [pel coronavirus] durarà dos mesos; al llarg de 68 mesos, hauríem de ser capaços d’absorbir-la”, va defensar en declaracions a l’AFP el general Jean-Louis Georgelin, l’excap de l’estat major de l’exèrcit al qual Macron va donar les regnes de la reconstrucció. Tanmateix, Georgelin ja havia reconegut al gener que esperen obrir les portes al públic amb una missa el 16 d’abril de 2024, “però que això no significa que totes les obres s’hagin acabat aleshores”.

Tot i que es desconeix fins quan continuaran paralitzades —el govern francès preveu que el confinament més estricte conclourà l’11 de maig—, els encarregats de la restauració esperen acabar aquest any la majoria de les tasques relacionades amb la neteja i el reforç de l’estructura. La vertadera reconstrucció començarà al llarg del 2021.

A partir d’aleshores també es dirimirà si la nova agulla del creuer segueix el model del segle XIX de Viollet-le-Duc o bé s’aposta per un “gest arquitectònic contemporani”, com va suggerir el president francès. L’equip d’arquitectes de Notre-Dame aposta per reproduir l’original. Això permetria de reduir els terminis en una construcció que ja acumula un cert retard.