“Faig moltíssim de teletreball aquests dies. El programa de ràdio el fem íntegrament des de casa i és una sort que ho puguem fer així, perquè en el cas de la tele no és possible. Però també faig molta vida familiar. Amb la meva filla, que te quatre anys, fem classe de ioga, curses d’obstacles pel passadís, sortim a la terrassa... I gràcies a la tecnologia, podem estar prop de la família. Crec que no estàvem gens preparats per a aquesta pandèmia i que ens hem adonat que s’ha d’invertir molt més en recerca i medicina.”

“Aquests dies són una oportunitat per romandre al convent amb més dedicació a la pregària d’intercessió encomanant els que més sofreixen els efectes de la Covid-19, malalts, familiars i sanitaris, i, també, pregant pels difunts i pels fidels que no poden rebre els sagraments, especialment l’eucaristia. I aprofitant, també, per posar al dia feines de sagristia i jardineria i reprenent alguns treballs inacabats, com ara un estudi sobre la vida de clausura papal i l’expansió a Catalunya de les clarisses-caputxines.”

“Com a president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar segueixo treballant diàriament a l’oficina i la resta del personal fa teletreball. La resta del dia el passo a casa, amb la família. El més dur és que no puc veure ni abraçar la resta de la família. Un dels canvis que més he notat és que hem après a reunir-nos per videoconferència, i això facilita d’una banda, però per l’altra trobes a faltar el contacte humà, tan necessari en les gestions. El dubte més gran és com quedarà tot el teixit empresarial i els llocs de treball.”

La meva rutina en aquest confinament és una mica estranya. La clau, crec, és llevar-se com més tard millor, cap a les onze o a les dotze. Si et despistes, ja és hora de dinar. Dino i, a la tarda, intento posar-me a fer música. Aquests darrers dies, per cert, estic molt creatiu i m’estan sortint força coses. Passo les tardes, doncs, fent música o amb els col·legues, jugant a la play o parlant. Després ja és hora de sopar, mires una pel·lícula i ja és de nit. I... un dia menys. Així, fins que ens diguin que podem sortir.

Els primers dies estava una mica aclaparada, ja que de seguida em van sortir 50.000 propostes i a mi, que sempre dic que sí a tot i vull participar en tot, això em va acabar passant factura. Ara mateix intento prendre-ho amb calma, tocant moltíssim i procurant estar de bon humor, ja que això sembla que anirà per llarg. No puc gravar res perquè em vaig deixar el micro a casa d’un amic (soc un desastre!), però estic fent cançons i passo el dia enganxada a la guitarra i a l’ukelele. Això m’està salvant!