“Les primeres setmanes del confinament van passar volant, degut al consum de paracetamol i xarop per fer baixar dècimes de febre i tos constant, barrejat amb l’activitat normativa escruixidora dels governs. Ara, he passat a la fase de preocupació. No per la pandèmia en si, que ben segur que, amb el talent que existeix, es trobarà vacunes per afrontar. La cabòria és perquè estem començant a viure una època on el dret a la salut pot arrasar drets consolidats que ha costat molt aconseguir.”

“Treballo confinat a casa des de l’inici per no posar en risc la salut de la meva família i només surto a comprar. La major part del temps el passo teletreballant. Em connecto a les 7 del matí per l’arrencada i durant tota la jornada faig reunions de treball. El teletreball dona disponibilitat infinita i FGC no s’atura. Hem de seguir prestant el servei en condicions complicades, garantir la seguretat a la plantilla i adaptar-nos a la normativa que va sortint. Ara ja pensem en la nova realitat de la tornada a la normalitat.”

“M’aixeco a les 6.30 h i comença la meva jornada: faig esport, netejo armaris, poso ordre a fotografies, CD, pel·lícules i documents; participo en diversos xats: Cambra de Comerç, UEC, etc. Em connecto via FaceTime amb la meva família, arreglo el jardí i sobretot vetllo per la salut dels meus familiars i dels meus treballadors. Moltes vegades penso que si no ens asfixia el virus ho farà l’administració. Algú hauria de veure que qui sustenta aquest país és la petita i mitjana empresa. Un desastre tot plegat!”

“La sort de la gent que ens dediquem a la cultura és que sempre estem molt ben acompanyats, ja sigui per música, pel·lícules, llibres... D’una banda, dono espai a veure cinema, llegir i documentar-me, i, de l’altra, estic en procés d’edició de la primera part que hem pogut rodar de la pel·lícula Dúo, puc veure el que tenim i reescriure a partir d’aquí. Quan podrem reprendre el rodatge, és molt incert. També he aprofitat per començar a escriure un nou projecte. De moment és el que podem fer, treball de taula.”

“El confinament m’ha afectat poc perquè estic en fase d’escriptura, m’ha enganxat escrivint guions i preparant la programació dels festivals als quals estic vinculat, els de Begur i de Lleida, que es faran a l’octubre. Aquest any he fet de productor executiu d’una producció de Netflix dirigida per Carles Torras i protagonitzada per Mario Casas, El practicant, que està en postproducció, i estic escrivint un guió que és l’adaptació d’una novel·la. Ara tot és pau, sembla que siguis a l’Empordà, va molt bé per escriure.”

“Personalment estic bé de salut, a casa, amb la meva dona i en comunicació amb els meus fills i les meves netes, que no puc veure físicament i això em sap greu. Aprofito per llegir, escriure, mirar pel·lícules, conversar per telèfon. Al final em falta temps. El problema d’aquest confinament, que se m’està fent llarguíssim, és saber què passarà. Hi ha moments que intento no pensar-hi. Ens costarà tornar a habituar-nos a sortir, a anar al teatre, a concerts, a les llibreries… Serà un tornar a començar. Però tots partirem de zero.”