“Intento recuperar el temps que no he pogut dedicar a la família. Tots el que treballem en la restauració ens perdem moltes coses del dia a dia. Miro d’ajudar les meves filles a fer els deures mentre la meva dona teletreballa. Estic preocupat per com ens afectarà tot això. Em costa dormir. És una muntanya russa de sensacions i sentiments. La restauració va ser un dels primers sectors tancats i veiem que serem dels últims a tornar a la normalitat. No sabem quan podrem recuperar els clients. Hi ha molta incertesa.”

“Ara passo més temps amb el mòbil i l’ordinador que mai. Respondre tot tipus de missatges i acostumar-me a les videoconferències. Compto amb un equip excel·lent per coordinar els serveis i que la ciutat funcioni amb la màxima normalitat. Cuidar-nos per cuidar és la prioritat. Estar a casa em permet cuidar la mare, que ara no va al centre de dia. El que porto més malament és no tenir contacte amb les persones que estimo.”

“Visc aquesta situació amb resignació. Soc pare de dos fills petits i, tot i que ells ho porten millor que nosaltres, és complicat. Pel que fa a la part professional, treballo en difusió cultural amb escoles i museus i tot ha quedat aturat. Acabava de publicar un llibre i s’han anul·lat totes les presentacions. Ara aprofito el temps per avançar un altre llibre que tinc a mitges. Sant Jordi és un dia molt especial, veurem què passa el 23 de juliol. S’intentarà salvar la indústria però no sabem què passarà amb la celebració.”