Un dels efectes col·laterals que pot tenir la crisi sanitària és la reducció notable de l’ús dels diners en metàl·lic, i així ho sembla corroborar la dada que durant el mes de març passat, la retirada d’efectiu de caixers automàtics va caure un 68% a tot l’Estat espanyol, segons ha observat el banc digital N26.

Tot i que el BCE ha insistit manta vegades que és ínfima la probabilitat de contagi deCOVID-19 mitjançant diners físics, i que en un sentit semblant s’hagi manifestat l’OMS, el cert és que les rutines canvien i, com diu Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Gázquez-Abad pensa que, un cop passada la crisi, el consumidor “farà servir molt més la targeta i el mòbil com a mitjà de pagament, ja que la percepció de seguretat i comoditat s’incrementarà substancialment.” També considera probable que el percentatge de compres en línia continuï augmentant després del confinament. A més, cal afegir “la manca de predisposició a portar diners a sobre, per tal d’evitar robatoris.”

Aquesta és la primera crisi en què la gent gira l’esquena als diners en efectiu, com ha constatat en un informe el Banc Internacional de Pagaments (BIS en les seves sigles en anglès), en què es recorda que antany quan s’esdevenia una crisi, la gent acostumava a demanar més efectiu perquè buscava una reserva estable de valor. A la crisi del 2008, el fet que s’originés al sector financer, “va fer que la gent se’n refiés menys del sistema bancari i tornés a la creença que els diners estan més segurs a casa que no pas a un banc.” Ara, hom observa que la crisi actual no és una crisi financera, sinó una crisi sanitària de què no es pot culpar els bancs.

El cert, però, és que la tendència a abandonar els diners en metàl·lic és prou evident en les noves generacions. Segons dades de BBVA Data & Analytics, els menors de 35 anys fan un 80% de les transaccions amb targeta, mentre que només el 20% correspon a retirades d’efectiu en caixers. A més, el volum de transaccions amb targeta ha augmentat un 170% del 2015 ençà.

El darrer Baròmetre de Targetes Mastercard, del 2019, destaca que més de la meitat de residents a Espanya, el 55%, ja fan servir la tecnologia de pagament sense contacte (contactless), dotze punts per damunt que el 2018. Pel que fa al percentatge de ciutadans que fan servir targetes de dèbit, ha crescut fins el 87,5%, amb un increment del 4,2% respecte de l’any anterior.

Tanmateix, ningú gosa posar una data de caducitat definitiva als diners en efectiu, donat que resten per resoldre alguns aspectes. Com explica August Corrons, professor d’Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, “una de les dificultats és la bretxa digital, a més a més de les persones en risc d’exclusió financera, que són les que no poden tenir accés a targetes o relacions amb entitats bancàries, o que no en volen tenir.” A més a més, “l’efectiu dona lloc a una manca en el rastreig de diners, cosa que facilita les operacions il·lícites, i aquest punt és el que fa pensar que no és tan fàcil eliminar l’efectiu, perquè a determinats col·lectius els convé que existeixi.”

A parer de Corrons, hi ha dos escenaris possibles. Un primer escenari “és limitar-se a eliminar paper i continuar fent servir el sistema actual per pagar-ho tot digitalment, de manera que els bancs i les entitats financeres en serien els grans beneficiaris”. Un segon escenari, que permetria fer la traçabilitat dels diners, és que “el que s’està plantejant a Suècia, en què el Banc Central emetria diners digitals mitjançant la tecnologia de cadena de blocs (blockchain), cosa que permet digitalitzar les transaccions sense necessitat que hi hagi una entitat financera que validi el que estàs fent. Així, s’aconsegueix el mateix efecte sense necessitat d’haver de pagar comissions.”