“Compagino l’activitat de president de la Cambra fent trucades a empreses i institucions amb la de conseller delegat d’una empresa de masses congelades aturada per un ERTO. Fins al desembre era sotsdirector voluntari del Banc dels Aliments i en aquesta situació m’hi he tornat a reincorporar per ajudar-los a coordinar el projecte World Central Kitchen i altres de cuina per a menjadors socials. En l’àmbit personal estic amb l’esposa i la sogra a casa, faig exercici, surto a passejar el gos sota casa o faig bicicleta estàtica.”

“Estic molt adaptat al confinament. Combino la feina, les tasques domèstiques i l’entreteniment. Cada dia tinc reunions telemàtiques, lectures, informes i gestions relacionades amb la feina, principalment amb les responsabilitats més directes, sobre els mitjans públics i la crisi sanitària. També passo les hores a la cuina perquè m’encarrego de tots els àpats. I segueixo més la informació que les sèries i encara tinc massa llibres pendents.”

“Estar reclosa en una casa àmplia i lluminosa, plena d’obres d’art i de llibres, és un confinament de luxe. Però aquest privilegi no impedeix que sigui ben conscient de la gravetat de la catàstrofe que estem vivint. No m’imaginava haver de patir una situació tan dura i tan inquietant. Crèiem que teníem el món dominat i ha hagut de ser un virus, invisible, el que ens ha obligat a replantejar-nos el futur. Encara que la malaltia pot patir-la tothom, s’està fent més evident que mai que vivim en un món socialment molt injust.”

“I tot d’una un dilluns es converteix en dimarts o en qualsevol altre dia de la setmana. Sense poder acaronar en Max, amb la nostra filla a quilòmetres de distància. Els ordinadors, els telèfons mòbils, ens tornen a una realitat que vol rutines i voluntat per no caure en l’abisme de l’abandonament. Un altre món és possible? Segur. Però recordem, quan tot hagi passat, què ens ha endolcit la vida: llibres, quadres, pel·lícules, música... Malauradament, crec que la cultura, com sempre, és a qui li tocarà pagar el beure.”

“Durant aquests dies de confinament trobo molt a faltar el contacte directe amb les persones. Les videoconferències són fredes i distants. Per sort no tinc gaire temps d’avorrir-me, però em fa reflexionar sobre la poca cultura que tenim del teletreball: cal ser molt organitzat i disciplinat per no caure en el desordre. Però no tot és feina: també surto per anar a comprar al súper i al mercat i els dissabtes aprofito i em faig un homenatge culinari. He descobert que se’m dona bé el món dels arrossos!”