“Els autònoms del món cultural ja estem entrenats per passar-nos el dia a casa, conviure amb un futur sempre incert i administrar bé els diners perquè sempre ens paguen tard. Per tant, a casa veiem el confinament com un agost molt llarg sense facturar, amb la nena sense col·legi plena de vitalitat i amb les típiques tempestes d’estiu que no deixen sortir al carrer. Així no ens sentim atrapats i embogits com els d’El resplandor. (Com que segueixo escrivint, la destral l’hem tirat per si de cas.)”