La comissió organitzadora de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) ha implementat els criteris per flexibilitzar l’optativitat en els enunciats dels exàmens i també ha introduir puntuacions adaptades en alguns casos.

L’adaptació no comporta reduir temari ja que això podria perjudicar els estudiants davant l’autonomia dels centres per programar els continguts. D’altra banda, la matriculació a la convocatòria ordinària s’amplia a un mes i serà única per a tot l’alumnat lliure, de batxillera i de cicles formatius de grau superior.

Les proves estan fixades per als dies 7, 8 i 9 de juliol en convocatòria ordinària, a l’espera de l’evolució de les mesures per al situació d’emergència sanitària generada pel coronavirus.

La comissió organitzadora, on estan representades les set universitats públiques catalanes, amb l’assessorament dels responsables d’elaborar els exàmens de cada matèria, ha aprovat els criteris que s’aplicaran als exàmens PAU.

L’adaptació dels exàmens s’ha fet tenint en compte que els centres són autònoms en el disseny de la temporalització dels continguts i activitats d’aprenentatge. Per això, no es podia reduir temari per no perjudicar alguns alumnes. L’opció escollida ha estat flexibilitzar l’optativitat que ja existia en els enunciats dels exàmens

La flexibilització s’ha fet tenint en compte que no era convenient un canvi radical en els models d’examens perquè tant el professorat com els alumnes ja el coneixen i han estat treballant amb ell. Tampoc convenia allargar el temps de lectura dels enunciats perquè “seria perjudicial per al propi alumnat” i s’ha valorat que cada matèria té les seves pròpies característiques i un model habitual d’examen, que fa que l’adaptació “no es pot fer de manera universal i homogènia”.

En aquest sentit, s’ha intentar preservar tant com sigui possible la tipologia i estructura habitual dels exercicis, problemes i qüestions dels exàmens i adaptar, si s’escau, la puntuació.

Pel que fa als enunciats, s’ha optat per la possibilitat “d’aixecar barreres” allà on la tria de preguntes es feia entre opcions tancades o adaptar el nombre de qüestions, exercicis i problemes a resoldre de manera que l’alumnat pugui triar entre el total de preguntes.

Tot i això, els models d’examens de les 29 matèries no responen a una estructura única i això es mantindrà en les PAU 2020. El conjunt de matèries s’agrupen en dos blocs: opcionalitat sobre el conjunt de l’examen i opcionalitat sobre una part.

En el primer bloc hi ha 21 matèries com Biologia, Cultura audiovisual, Física, Geografia, Història, Literatura catalana, Literatura castellana o Matemàtiques.

En les PAU del 2019 per exemple els alumnes que s’examinaven de Matemàtiques havien de fer cinc exercicis sobre sis i enguany n’hauran de fer quatre sobre sis, per la qual cosa tindran més opcions per escollir.

En el cas de Literatura catalana habitualment hi havia tres exercicis, dos dels quals obligatoris i un opcional a triar entre dues opcions, mentre que enguany hi haurà un obligatori però amb tres preguntes a triar entre cinc i un opcional amb dues possibilitats.

En el segon grup hi ha vuit matèries com Llengua castellana, Llengua catalana, Llengua estrangera, Grec i Llatí.

En aquest cas, també s’incrementen les opcions de tria i per exemple s’introdueixen més opcions en la tria per a l’exercici d’expressió escrita en llengua estrangera.

El document detalla matèria per matèria quin és el disseny final que tindrà l’examen aquest 2020.