Es busquen jornalers
Estructural
La crisi de la Covid-19 agreuja la manca de treballadors del camp, molts en situació irregular i en mans de màfies
El govern estudia una regularització de 200.000 immigrants i un corredor legal amb Romania
Al cap de poc d’iniciar-se el confinament a Itàlia, els agricultors van avisar d’un problema que arribaria quan vingués el temps de les collites. Amb les rígides restriccions de moviments, no podrien entrar els milers de temporers que venen al país a treballar al camp, bona part provinents dels països de l’est d’Europa. En realitat, la qüestió de la falta de treballadors al camp es posa sobre la taula cada any en la mateixa època. “Sense jornalers que venen a fer la temporada, la recollida de la fruita corre perill”, deien ja l’11 de març de l’any passat des de l’associació d’agricultors més gran d’Itàlia, Coldiretti. Ja aleshores, Coldiretti demanava que s’habilités un “corredor legal” que permetés contractar temporers estrangers de forma legal.
Aquest any, la crisi del coronavirus ha agreujat la situació i ha posat de manifest la necessitat de trobar solucions en un dels sectors més precaritzats de l’economia italiana. La ministra d’Agricultura, Teresa Bellanova, que va ser jornalera quan era jove i ara és del partit de centre liberal de Matteo Renzi, assegura que a Itàlia fan falta entre 270.000 i 350.000 temporers.
Segons les dades del govern, al país hi hauria prop de 600.000 treballadors sense papers i, per tant, sense cap mena de garantia. Malviuen en campaments, cobren sous de misèria i estan a la mercè de les màfies. El crim organitzat, que es nodreix arreu i des de sempre de les situacions d’injustícia social, està aprofitant la crisi de la Covid-19 per penetrar encara més en el sector agrícola. “L’Estat ha d’actuar ràpid. Si no, es brinda una oportunitat d’or a les màfies”, diuen des del sindicat FLAI-CGIL.
Regularització
Itàlia necessita jornalers, i per això el govern està preparant una regularització dels treballadors temporals. El motiu, segons la ministra Bellanova, és “perquè son necessaris per tornar a posar en marxa l’economia”. Es calcula que convindria regularitzar uns 200.000 treballadors estrangers. Les associacions que vetllen pels drets dels jornalers troben la mesura insuficient i mal plantejada. Ho veuen igual des del partit d’esquerres Potere al Popolo. Troben que la mesura, que hauria d’oferir papers vinculats a un contracte de treball temporal al camp, és equivocada de base, “perquè els drets no poden dependre de si una persona produeix o no”, diuen.
Negociacions
El govern està negociant amb Romania, el principal país de provinença dels jornalers, la creació d’un “corredor legal”: farien venir treballadors amb un contracte regular temporal. Per la seva banda, Coldiretti ha començat una campanya per trobar jornalers entre les persones italianes aturades. No és fàcil. A la duresa del treball del camp s’afegeix la incertesa de si se’ls garantirà el dret a la salut aplicant les mesures necessàries per evitar el contagi del coronavirus.
LES FRASES
‘Caporalato’, l’esclavatge modern
A Itàlia, l’esclavatge modern de l’explotació dels jornalers sense contractes legals, mà d’obra baratíssima que permet que els supermercats estiguin plens de productes del camp, té un nom i tot: caporalato. El caporal és l’intermediari entre els treballadors sense papers –i, per tant, sense drets– i els propietaris dels terrenys. Formen part de grups de crim organitzat i s’enriqueixen a costa de la misèria de les zones on es concentren la majoria de treballadors del camp immigrants i sense papers. Fan l’agost a Foggia, a la regió de la Pulla, i a Rosarno, a la Calàbria.
Cada any, sobretot a l’estiu, moren d’extenuació desenes de jornalers als camps italians. La majoria treballen durant 20 dies seguits amb jornades de més de 12 hores sota el sol per 2 euros l’hora, sovint sense dret a descansar ni menjar. Dormen amuntegats en barraques que es fabriquen amb allò que arrepleguen, en condicions inhumanes. Les dones jornaleres s’enduen la pitjor part: pateixen una doble explotació, ja que moltes son víctimes d’abusos que no podran denunciar mai. Tots malviuen en condicions d’extrema vulnerabilitat. I si moren, ho fan enmig del silenci, oblidats: no tenen papers i, per tant, no estan registrats, són invisibles.