L’acadèmia té informació de tothom, perquè abasta productors, actors, actrius, guionistes, muntadors... També l’exhibició, que és el que s’ha fet més evident, perquè tenen el 100% de les sales tancades. Quan s’ha començat a parlar del desconfinament s’ha dit que seran les darreres a obrir, però no són com el teatre, que està sempre ple a vessar. Als cinemes fan quatre sessions d’una pel·lícula en un dia, i en una sala de 100 butaques de vegades hi ha 20 persones. Per tant, a les sales se’ls podrien establir unes condicions perquè la patacada no sigui tan gran. Tots els cinemes de Catalunya han demanat ERTO, que afecten uns 2.000 treballadors. Moltes estrenes s’acumularan a la tardor, les majors estan guardant els grans títols per a aleshores, i serà difícil que el cinema nacional puguem trobar espai. Haurem de trobar la manera.

Quan els dies es comencen a allargar és quan es comencen a fer tots els rodatges, és el període més bo, de l’abril fins a l’agost. S’han suspès 50 rodatges previstos o que s’estaven duent a terme al març i l’abril, segons les dades registrades a la Film Commission. Però n’hi ha que tenien data després i també s’han suspès, no són les dades completes, s’exclouen les previstes per més endavant i les que encara no havien tramitat permisos, que es pot fer fins molt poc abans. La publicitat també està aturada, però ja hi ha uns protocols per reprendre els rodatges amb unes determinades condicions, de seguida que es pugui. Cinema i sèries és més complicat, tenen equips de 50 o més persones.

Hem fet una enquesta entre els membres de l’Acadèmia del Cinema Català, i més del 76% de professionals no tenen estabilitat contractual i, amb tot el que s’ha aturat, estan en una situació molt dolenta. El 2018 es va presentar l’Estatut de l’Artista a les Corts espanyoles perquè els professionals del cinema puguin cobrar atur entre una feina i una altra, i encara està pendent. La patacada ha vingut quan tothom estava esperant cobrar les feines de la primavera i rescabalar-se del que no havia fet a l’hivern. Menys alguns projectes en postproducció i l’escriptura de guions i preparacions de nous projectes, tot s’ha aturat.

Primer de tot, que si ara retoquen els pressupostos, que considerin que la cultura és sanitat, és salut mental. Que vagin amb molt de compte, perquè això de deixar sempre la cultura a la cua ho pagarem molt car. Havíem fet unes reclamacions molt fortes que s’estaven atenent, perquè quan a tot arreu s’estaven rodant cinema i sèries més que mai, a Catalunya havíem quedat al darrere. Finalment els hem fet conscients de l’enorme badada que havia representat, per exemple, no portar aquí les plataformes que volien venir o retirar els diners per a ficció de TV3. Quan s’havien conscienciat de tot això, ha vingut la Covid-19.S’ha demostrat que la cultura, dins la qual hi ha la cultura audiovisual, ha estat la gran eina de defensa davant del confinament.

La primera reivindicació és no retrocedir ni un pas. A TV3 se li ha d’atorgar la partida finalista que se li ha promès de 6 milions d’euros per poder fer ficció catalana, documentals i animació. També hem demanat una certa laxitud en les dates de lliurament de produccions i que convoquin ràpidament els ajuts i que no es deixi de fer res del que s’estava fent. Volem que les plataformes produeixin aquí. I el tema de festivals també és molt greu, se’ls ha d’ajudar. Tant de bo es pugui fer el Festival de Sitges a l’octubre, amb totes aquelles aglomeracions fabuloses de gent. Hi ha unes incerteses molt grans, però dins d’aquesta situació, demanem que no deixin de pagar res del que s’havien compromès a pagar. A veure si podem agafar un tren que havíem perdut, el de la gran crescuda de l’audiovisual a l’Estat espanyol, sobretot a Madrid. Molts professionals catalans han anat a Madrid, totes les pel·lícules són plenes d’actors i tècnics catalans perquè aquí no hi havia feina. Amb l’excusa de la remodelació dels pressupostos, que no rebi la cultura. Un pam de carretera menys no el trobarem a faltar, un pam de cultura menys és molt greu per a un país.

Demanem desencallar les mesures laborals de l’Estatut de l’Artista i mesures fiscals, que són molt importants. I demanem desgravacions fiscals per a l’audiovisual que tenen tots els països i algunes comunitats autònomes.