Alguns grups ultraortodoxos jueus s’identifiquen amb l’estat d’Israel i prenen part de les institucions, com ara els partits Xas i Judaisme Unit de la Torà. D’altres s’oposen a l’existència mateixa d’Israel i eviten que influenciï les seves vides, atès que consideren que l’estat jueu no hauria d’existir fins a l’arribada d’un messies. L’estat té dificultats per propagar missatges a barris com Mea Shearim, a Jerusalem. Els residents refusen d’emprar algunes tecnologies i no fan servir els canals de comunicació habituals: utilitzen les parets per intercanviar missatges a través de cartells, renovats cada dia, i en molts casos no tenen televisió ni accés a internet.

Des del començament de la crisi pel coronavirus, grups ultraortodoxos s’havien resistit a complir les mesures de prevenció i diverses sinagogues i centres educatius continuaven les seves activitats amb normalitat. El resultat: malgrat que els ultraortodoxos representen el 14% sobre el total de la població, el 60% dels pacients de Covid-19 d’hospitals com el Tel Hashomer de Tel-Aviv eren ultraortodoxos.

El coronavirus colpeja els municipis ultraortodoxos, però les autoritats n’ha aixecat les mesures restrictives específiques. El govern israelià havia imposat l’aïllament total de localitats amb població majoritàriament ultraortodoxa, com Bnei Brak, ciutat propera a Tel-Aviv, i Mea Shearim, barri de Jerusalem, però el Ministeri de Salut ha decidit no estendre aquestes mesures addicionals i exigir a aquestes poblacions les mateixes normes de prevenció que a la resta.

Les autoritats israelianes van imposar l’aïllament a tot el municipi de Bnei Brak a principis d’abril i van impedir que cap ciutadà hi entrés o en sortís a excepció dels treballadors dels sectors estratègics. El 12 d’abril, van aplicar les mateixes mesures als barris ultraortodoxos de Jerusalem. El ministre de Salut, el també ultraortodox Yaakov Litzman, va assegurar que no retiraria les mesures fins que no es pogués demostrar que la situació en aquests municipis havia millorat, i ara ja ho ha fet. Malgrat que els municipis ultraortodoxos continuen sent els més afectats per la pandèmia: els contagis a Bnei Brak estan augmentant del 24% i el 75% dels casos de contagis a Jerusalem provenen de barris ultraortodoxos.

La pressió que tant rabins com líders locals han exercit sobre Litzman hauria estat clau en la suavització de les restriccions sobre la comunitat ultraortodoxa. Les darreres setmanes, els enfrontaments amb la policia havien inclòs el llançament d’objectes i detencions. En unes protestes contra la prohibició d’utilitzar els banys micvé –on practiquen un ritual religiós de purificació–, un infant de nou anys va resultar ferit per una granada sonora de la policia. També hi ha hagut enfrontaments dins algunes sinagogues.

Finalment, els ultraortodoxos han de seguir les mateixes mesures que la resta de ciutadans d’Israel: poden desplaçar-se mes enllà d’un radi de 100 metres al voltant de casa per comprar productes de primera necessitat i poden anar a treballar.