Economia

Un Primer de Maig de clam virtual per un canvi de model

Els sindicats es mobilitzen avui virtualment i reclamen la reindustrialització del país i reformes fiscals per enfortir serveis públics

Exigeixen als governs coordinació i no deixar ningú sense ajudes

Amb milers d’ulls posats en el calendari, les fases i les mesures personals, socials i econòmiques que acompanyen la desescalada del govern espanyol, la pandèmia del coronavirus i el confinament han donat més força a les reivindicacions sindicals dels darrers anys. La crisi a nivell mundial accelera les demandes per fer front als efectes de la Covid-19 que passen per prioritzar Salut, treball i justícia social, que és el lema d’enguany per commemorar el Primer de Maig a Catalunya, el dia internacional dels treballadors, i que es completa amb la frase La prioritat és la vida.

Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, convoquen concentracions unitàries que no seran les multitudinàries físiques, sinó que centralitzen a les xarxes socials, com ho fan altres sindicats com la Intersindical-CSC. Reivindiquen un canvi de paradigma de manera col·lectiva per “posar fi a un sistema injust, inútil i cruel”, explicava telemàticament el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, en l’assemblea virtual de delegats d’aquest dimecres.

D’altres, com la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Lluita Internacionalista, volien fer a la plaça de Sant Jaume una concentració de 50 persones censurant que s’utilitzi “l’estat d’alarma com a excusa per a treure capacitat d’acció als sindicats”, però el Ministeri de l’Interior la va prohibir.

Amb una taxa d’atur que creix a nivells del 2013 el primer trimestre i vorejant els 100.000 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), les clàssiques demandes per derogar la reforma laboral s’hi afegeixen amb “urgència” la necessitat d’executar un pla de “reindustrialització” del teixit productiu per garantir béns bàsics que no depenguin de grans plataformes externes que han prioritzat la mà d’obra barata. Consideren que aquest model potenciat amb la globalització “ha sigut un fracàs” deixant sense abastiment els serveis públics, com s’ha vist amb el material sanitari.

En el pacte nacional que proposen a patronals i govern, un dels punts fonamentals serà la necessitat d’impulsar una reforma del model impositiu aplicat els darrers deu anys de crisi que ha beneficiat les empreses amb guanys amb rebaixes de més d’un 15% de l’impost de societats. Segons CCOO s’ingressen 70.000 milions menys que la resta de països de la UE, el que significa reduir en dos punts la capacitat de recaptació. Uns diners que veuen bàsics per a la recuperació pública dels sectors educatiu, sanitari o sociosanitari, exemplificant-ho amb el de les residències per posar fi a “la mercantilització de les cures a la gent gran”, diu Pacheco.

A les administracions, també a l’europea, els deixen clar que “aquesta vegada els treballadors no pagaran la crisi” i els exigeixen que injectin liquiditat a les empreses i, en el cas de Generalitat i govern espanyol, que “coordinin les ajudes” a la gent sense ingressos “en una única finestreta”, explicava el secretari general de la UGT, Camil Ros. Hi afegia que s’hauria d’aprovar immediatament l’ingrés mínim vital de l’Estat i que la renda garantida de ciutadania fos “efectiva”. El govern català va aprovar dimarts el reglament de la llei del 2017 i assegura que des de l’1 d’abril la prestació ha entrat en la quarta i última fase d’implantació amb un increment de la quantia fins al 100% de l’indicador de renda de suficiència (IRSC). Actualment 127.711 persones se’n beneficien.

En moltes de les reivindicacions hi coincideix La Intersindical-CSC, malgrat ser crítics amb el paper que han desenvolupat els sindicats tradicionals. El secretari general, Carles Sastre, deia en una xerrada que el capitalisme excloent entri en crisi, però que es poden trobar formes de producció més respectuoses amb el medi ambient i els recursos naturals. Com a essencials en la negociació a Catalunya, creu que s’han d’“afinar instruments de regulació i control a les empreses” com la Inspecció de Treball, jutjats socials o salut i prevenció de riscos.

LES XIFRES

700.000
persones
ha atès CCOO del 13 de març al 20 d’abril per temes derivats de la Covid-19.
70.000
delegats
són la representació sindical que falta a les empreses catalanes.

L’organització sindical, l’aposta contra la crisi

Les gairebé set setmanes que fa que dura l’estat d’alarma per la pandèmia han suposat per als sindicats un volum de feina, com també ha passat en associacions empresarials, patronals o gremis, per posar alguns exemples, que ha sobrepassat l’estrictament destinada als afiliats. En el manifest conjunt dels dos principals sindicats pel Primer de Maig reivindiquen el seu paper i la responsabilitat que tenen “com a agents socials al servei de la ciutadania”. També fan una crida als sindicats d’arreu del món per treballar conjuntament perquè els treballadors “no volem pagar de nou la factura de la crisi econòmica”.

CCOO mostrava en l’assemblea de dimecres que havia atès des del 13 de març fins al 20 d’abril 700.000 persones i assessorament individual i gratuït a través de 15.616 consultes telefòniques i 9.027 en línia, intervenint en qüestions de salut laboral a 722 empreses.

Des de la Intersindical-CSC, amb menys estructura, també admetien que estan fent hores extraordinàries per atendre totes les consultes que els arriben en un país on l’afiliació sindical “arriba només al 12%” de la població i on calculen que falten entre 60.000 i 70.000 delegats a les empreses, explica Núria Ferrandis, secretaria de coordinació interna. Això provoca que moltes empreses en situacions com aquesta “tirin pel dret”. Ferrandis lamenta que les normatives d’acció sindical, que són del 1978, afavoreixin els pactes cap als sindicats majoritaris que, tot i no tenir representació a les empreses, ho “negocien junt amb les patronals i afavoreixen els interessos de les empreses.

Però si bé les consultes han augmentat als sindicats, paradoxalment la direcció i el comitè de la UGT van tancar dimecres un acord sobre un ERTO per causes objectives que afectarà 119 persones d’una total de 244 treballadors,i que es prolongarà fins a final de juny. No afectarà, però, els treballadors que donen resposta a les consultes sobre la Covid-19. La Confederació General de Treballadors (CGT) va denunciar a Inspecció de Treball aquest ERTO per “frau a la Seguretat Social” en considerar que no es pot al·legar una baixada d’ingressos ni d’activitat pel coronavirus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.