El 1973, un Joan Miró fart de la interminable negra nit franquista va arrencar un full de l’agenda del mes de març, en concret el del dia 15, i hi va fer un esbós de l’Esperança del condemnat a mort, la gran pintura en forma de tríptic que va acabar un any després, el mateix dia que va ser executat Salvador Puig Antich. En l’humil paper hi va escriure “l’esperança del presoner”. En plena quarantena per la pandèmia del coronavirus, la fundació de l’artista va penjar aquest dibuix preparatori a les xarxes socials. Molts ciutadans aïllats a casa van empatitzar tot d’una amb l’esfereïment d’aquest icònic Miró. I es van aferrar al seu missatge: esperança.

Pràcticament l’endemà mateix de tancar les seves portes per frenar la propagació de la Covid-19, el 13 de març, els museus van traslladar-se a les pantalles per no perdre el contacte amb el públic. Els museus sempre hi havien sigut, al món virtual, però mai amb la intensitat d’aquests moments de reclusió forçada. El sobreesforç que han fet per ser actius a les xarxes socials i per proveir els seus webs de materials culturals no ha estat en va: el públic no només no els ha abandonat, sinó que els ha visitat a distància amb tanta o més freqüència que abans de la trista apagada del 13-M.

Però el salt, més que quantitatiu, ha estat “qualitatiu”, assenyalen els museus consultats. Abans d’aquesta situació sobrevinguda, els webs eren fonamentalment una eina que els visitants feien servir per planificar la visita. Hi cercaven dades pràctiques: horaris, preus, ubicació, informació de les exposicions temporals... Durant aquest mes i mig llarg de confinament, en canvi, els webs han substituït veritablement els museus: els usuaris hi han anat a buscar continguts, tant els que ja s’hi allotjaven com els nous que s’han anat produint ex professo.

El MNAC ens aporta aquestes dades. Al febrer, el seu espai d’internet va rebre 81.545 visites; al març, 84.297. Però la que més bé reflecteix el canvi de tendència és la de les pàgines vistes: 303.158 al febrer; 364.013 al març. “Hem guanyat en profunditat, qualitat i temps de durada de les visites”, exclamen fonts del museu. Un dels seus recursos top són les visites virtuals de la plataforma global Google Art Project , que de registrar una mitjana de 8.000 visites al mes i unes 19.500 pàgines vistes, al març s’han disparat fins a les 26.890 visites i a les 66.349 pàgines vistes.

Al web del Macba hi ha un 12% més de moviment que en el mateix període de l’any anterior i, de nou, l’augment de la durada de les visites, d’un 23%, és l’indicador clau. El percentatge que s’ha incrementat més clarament és el d’interaccions a les xarxes socials (un 72% més a Twitter, un 59,65% més a Facebook i un 24% més a Instagram). D’entre els continguts estel·lars, la secció Art i artistes del web ha registrat un augment d’un 62% en les visualitzacions d’obres, els artistes i els recorreguts de la Col·lecció Macba.

El CCCB estava acostumat a gestionar en el seu lloc virtual una mitjana de 30.000 visites setmanals: aquesta Setmana Santa confinada es va trobar amb un pic de 35.000 visites. Les visites a l’apartat Vídeos i publicacions han augmentat un 235%. Aquest centre cultural entregat al pensament es va posar les piles tot d’una i va reconvertir les conferències que tenia previst fer presencialment en retransmissions en línia (fa uns dies ja comptabilitzaven més de 17.000 visualitzacions). També ha creat un programa de converses virtuals vinculades a la crisi i aviat donarà una nova vida digital a l’exposició sobre videojocs Gameplay.

Al Museu Picasso, les visites al web sí que s’han reduït, i a la meitat (del 9 de març al 22 d’abril han vorejat les 70.000), però té una explicació lògica: una de les principals funcions que tenia era la compra en línia de les entrades. Ara tot el protagonisme el tenen els continguts, amb preferència “els visuals i distrets”, com ara les visites virtuals dels patis del seu edifici ; una cronologia interactiva de Picasso ; i un itinerari virtual de la Barcelona de Picasso . El blog també ha agafat molt pes: les lectures han passat de 9.167 a 12.803.

A la Fundació Miró, el volum de visites al web s’ha mantingut, però, una vegada més, el temps que s’hi inverteix s’ha incrementat un 20%. La institució de Montjuïc ha aixoplugat els seus materials en el projecte Miró a casa, a través del qual ha donat joc als temes mironians: l’evasió, l’entorn quotidià, els objectes… i, és clar, l’esperança, la paraula màgica d’aquests dies.