Desolats, desesperats, desprotegits, emprenyats, espantats o enganyats per les conseqüències del coronavirus i la resposta rebuda per totes les administracions. Són només alguns exemples de l’estat d’ànim d’un col·lectiu tan heterogeni com el d’empresaris i treballadors autònoms, que només a Catalunya representen 542.000 persones, que ens traslladen sindicats i representants de les patronals. “Ens donen una galleda per apagar un incendi”, exemplifica Miquel Camps, president d’Autònoms Pimec, que com l’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat), de la Cecot, sol·liciten injecció de diners i exempcions de pagaments com fan a altres països com Alemanya, Itàlia i Grècia i no moratòries de sis mesos a les quotes a les Seguretat Social, d’impostos –declaració trimestral de l’IVA, el pagament fraccionat de l’impost de societats i el de l’IRPF– i dels lloguers amb mesures que regulen només els contractes amb grans tenidors i per metres quadrats deixant la resta a “la bona voluntat entre les parts”, explica Camps. Només el 24%” dels autònoms que el decret va obligar a tancar el 14 de març passat han pogut accedir a la prestació, que també anava destinada a la resta que acreditessin una reducció del 75% de la facturació d’aquell mes comparat amb l’últim semestre de cessament d’activitat del govern espanyol. Una xifra que Enric Rius, president d’Autcat, considera molt baixa i recorda que la gran majoria no han tingut la capacitat ni han pogut acreditar-ho. De fet, 135.000 persones, el 85% de les 150.000 sol·licituds estatals, han estat aprovades, el que significa que els 17 d’abril ja van cobrar una ajuda del 70% de la base reguladora dels darrers sis mesos, que es tradueix en una mitjana de 670 euros, que en alguns casos ascendeix a 956 euros amb la bonificació de 286 euros de la quota de la Seguretat Social, explica Sandra Zapatero, de CTAC- Autònoms UGT. El sindicat demanava que es flexibilitzés al 50% el marge de reducció de la facturació per obtenir l’ajuda, però en les negociacions van poder incloure al decret de la setmana passada que les sol·licituds siguin fins al 30 de maig, però amb efectes retroactius des del 14 de març, de manera que qui no ho hagués pogut acreditar aleshores ho pugui fer ara.

Molts dels autònoms han pogut continuar treballant, però “el problema és que no tenen feina, però les quotes han continuat arribant” , no tindran la devolució fins el 15 de juny i totes les altres despeses de locals, serveis bàsics, lloguers, rèntings de maquinària o pagaments de crèdits, coincideixen a afirmar, però sense obtenir ingressos, o molt reduïts, perquè depenen d’altres sectors que sí que han hagut de tancar, com els establiments de restauració, sobretot durant la fase de 15 dies més restrictiva de l’estat d’alarma. Els exemples són múltiples: des d’instal·ladors, passant per dissenyadors o proveïdors diversos, molts dels quals han preferit abaixar la persiana. Zapatero creu que poden arribar a ser el 20% de les activitats les que pleguin, perquè només al març la xifra ha arribat a 6.000 autònoms. Al principi les trucades eren de consulta, però darrerament “són de desesperació i desoladores”, comenta Camps. A Autcat només en quatre setmanes van rebre 3.000 consultes, comenta Rius, que lamenta que les administracions es van omplir la boca dient que “no ens deixarien a l’estacada”, però recorda que la Generalitat ha tardat tres setmanes a posar en marxa les ajudes anunciades i després, llegint la lletra petita, resulta que “només hi poden accedir els que van haver de tancar per obligació i que no rebin la de l’Estat espanyol”. El departament de Treball ha resolt positivament el 91% de 5.668 sol·licituds d’un total de 7.798 presentades que començaran a cobrar la mitjana de 854 euros, el que significa l’atorgament de gairebé 4.8 milions, el 64,8% dels 7,5 pressupostats, en una convocatòria oberta fins al 5 de maig. Carlos del Barrio, secretari de política sectorial i sostenibilitat de CCOO, considera que aquestes ajudes són de “difícil accés i pobres” i reclama més i diferents mesures i unes “prestacions assimilables a les que tenim en el règim general”.

Les línies obertes de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l’Institut Català de Finances (ICF) és un altra de les solucions proposades per les administracions, amb el seu aval de fins el 80%, que tampoc convencen els autònoms. D’una banda lamenten que la solució es basi a “endeutar-se” amb uns interessos que posen les entitats financeres que poden arribar al 6% en casos extrems, posant comissions d’obertura o condicionant-ho a productes afegits com la contractació d’assegurances. El govern “ha de regular-ho”, exigeix Camps.

Ara hi ha dubtes per les mesures que hauran d’aplicar d’higiene i seguretat per la desescalada anunciada i la UGT reclama que la despesa addicional en inversió per adequar els establiments amb mampares o material s’articuli amb altres ajudes directes de la Generalitat. Carme Teixidó, coordinadora de Som Autònoms de la Intersindical-CSC, advertia aquest dies que la situació és pot agreujar si s’allarga el confinament i que l’alternativa és fer xarxa de consum responsable i proximitat per ajudar els autònoms a sobreviure i per aquest motiu han posat en marxa al web un portal d’autònoms perquè s’hi puguin anunciar.