Política

Salut vol tenir enllestides al juliol les operacions greus ajornades per la Covid-19

El departament fa endreça del sistema i preveu mantenir els 4.000 sanitaris i uns 800 llits d’UCI

Les urgències per coronavirus ja són la meitat del total

El Departament de Salut comença a redreçar el sistema de salut afectat per l’epidèmia de la Covid-19 i comença els treballs de reprogramació de tota l’activitat ajornada tenint en compte que ha de mantenir el front obert pel coronavirus i a més a més continuar gestionant i tractant la resta de malalties.

El primer objectiu ara és realitzar abans de finals de juliol les operacions i proves diagnòstiques de caràcter greu ajornades durant la pandèmia del coronavirus. Serien sobretot intervencions relacionades amb el càncer, malalties cardiovasculars i proves de cribratge.

D’altra banda, es vol mantenir el llegat que deixa la Covid-19 i que es tradueix en un augment considerable del nombre de llits d’UCI fins a estabilitzar-ne una xifra de 800, en prorrogar la contractació d’unes 4.000 persones, l’ús de les noves tecnologies digitals en el tractament i reconvertir els centres d’atenció primària en la primera línia a l’hora de detectar i diagnosticar malalties. Uns reptes, però, subjectes a un pressupost que s’hauria d’incrementar en uns 4.000 milions d’euros l’any que ve.

Així ho va avançar ahir el director del CatSalut, Adrià Comella, tot recordant que, tot i que el sistema ha estat dedicat bàsicament al coronavirus, durant aquestes setmanes també s’han atès uns 9.000 naixements i 1.800 urgències greus relacionades amb politraumatismes o infarts. S’han fet unes 34.000 operacions de malalties greus i 49.000 proves complementàries, a més de 195.000 visites a especialistes hospitalaris. S’han atès unes 2.500 urgències diàries no relacionades amb la Covid-19. Actualment les urgències per Covid-19 suposen la meitat del total, aproximadament. Tot i així, els pacients de Covid-19 encara ocupen més llits d’UCI que els que hi havia instal·lats abans d’aquesta crisi sanitària. Abans de l’emergència del coronavirus hi havia uns 12.000 llits convencionals en el sistema públic de salut i s’ha arribat als 20.000.

Pendents del rebrot

El sistema sanitari s’anirà readaptant a poc a poc a la millora de la situació, però es quedarà pendent i amb els plans de contingència activats, actualitzats i en fase de prealerta per un possible rebrot durant les pròximes setmanes de desconfinament progressiu i sobretot a partir de la tardor, quan es preveu que puguin repuntar els casos. Fins ben entrat el 2021, quan es calcula que hi pugui haver una vacuna, hospitals i centres d’atenció primària funcionaran amb un sistema “dual” per separar tant professionals com pacients de coronavirus de la resta.

Els centres mèdics hauran d’atendre els pacients de Covid-19, la resta de malalts que vagin arribant i totes les prestacions que s’han deixat de fer durant aquestes setmanes de confinament. Comella també va explicar que és probable que per recuperar l’activitat es continuïn derivant pacients a la sanitat privada. L’atenció primària tindrà un rol fonamental en la nova fase, ja que serà l’encarregada de detectar precoçment els casos, i per això es dotarà els centres de proves PCR. A més, l’experiència adquirida aquestes setmanes farà accelerar algunes tendències que ja s’havien estudiat i debatut amb anterioritat, com ara fomentar la telemedicina i les visites telemàtiques per evitar desplaçaments i augmentar el nombre de pacients visitats.

També s’intentarà agrupar les proves diagnòstiques en un sol dia i centre per reduir les vegades que els pacients van als centres mèdics.

LES FRASES

El sistema trigarà el que queda d’aquest any i bona part del 2021 a tornar a l’activitat normal
Adrià Comella
director de catsalut


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.