Walter Mondale, candidat demòcrata a les eleccions del 1984 –en què va patir un fracàs estrepitós–, va prendre una decisió “difícil”: per primera vegada, un dels grans partits dels Estats Units escollia una dona, Geraldine Ferraro, com a aspirant al segon càrrec polític més important del país.

Trenta-sis anys després i amb només una experiència més (el protagonitzat per la republicana Sarah Palin, l’any 2008), una dona estarà al tiquet electoral. L’exvicepresident Joe Biden va ser nominat cap de llista virtualment per a les eleccions del novembre, i va prometre que proposarà com a número dos una dona. El procés de selecció ja ha començat.

Els noms i els dubtes s’acumulen davant una llista que, per començar, té més d’una desena de noms. Aquesta setmana s’ha creat la comissió que ha d’ajudar Biden i els demòcrates a fer la tria. S’haurà de decidir quin factor es vol potenciar per recuperar la Casa Blanca de mans del republicà Donald Trump.

Quan només falten sis mesos per a les presidencials, encara hi ha molts dubtes sobre què cal fer i quina és la millor tria. Les pressions dels sectors socials, econòmics i polítics per escollir una candidata afí als seus interessos són cada vegada més visibles, i només serveixen per acumular incerteses. Ara mateix, el moviment que té més protagonisme en l’opinió pública és el que promou que faci un doble pas històric: que sigui una dona negra. L’estrella emergent Stacey Abrams, excongressista a Geòrgia, s’ha ofert directament per al càrrec de número dos: diu que està més que preparada i que és una elecció excel·lent. Al mateix sac també s’hi inclou l’excandidata presidencial i senadora Kamala Harris, amb més experiència i coneguda en l’àmbit nacional.

Tres senadores més figuren a les travesses: Elizabeth Warren, per atraure el vessant progressista del partit; Catherine Cortez-Masto, una picada d’ullet a la població d’origen llatí, i Amy Klobuchar, com a representant dels estats del cinturó industrial. Reforçar aquest últim factor es preveu cabdal per guanyar les eleccions. Recuperar el “mitjà oest” és clau, i, en aquest sentit, el nom de Gretchen Whitmer, governadora de Michigan, està agafant volada nacional en les últimes setmanes.

L’elecció de Biden, autoconsiderat un candidat “de transició” entre la vella guàrdia i la nova generació, enviarà un missatge sobre el futur polític. Després de la derrota de Hillary Clinton el 2016 i els entrebancs a la mitja dotzena de dones que van intentar guanyar la nominació, per acabar sucumbint a un home blanc i vell, una vicepresidència femenina és un premi de consolació pels qui creuen que ja és hora de tenir una dona al capdavant del país.

Segons les enquestes, la candidata, sigui quina sigui, té més possibilitats que mai d’esquerdar el sostre de vidre de la política nord-americana.