Wal­ter Mon­dale, can­di­dat demòcrata a les elec­ci­ons del 1984 –en què va patir un fracàs estre­pitós–, va pren­dre una decisió “difícil”: per pri­mera vegada, un dels grans par­tits dels Estats Units esco­llia una dona, Geral­dine Fer­raro, com a aspi­rant al segon càrrec polític més impor­tant del país.

Trenta-sis anys després i amb només una experiència més (el pro­ta­go­nit­zat per la repu­bli­cana Sarah Palin, l’any 2008), una dona estarà al tiquet elec­to­ral. L’exvi­ce­pre­si­dent Joe Biden va ser nomi­nat cap de llista vir­tu­al­ment per a les elec­ci­ons del novem­bre, i va pro­me­tre que pro­po­sarà com a número dos una dona. El procés de selecció ja ha començat.

Els noms i els dub­tes s’acu­mu­len davant una llista que, per començar, té més d’una desena de noms. Aquesta set­mana s’ha creat la comissió que ha d’aju­dar Biden i els demòcra­tes a fer la tria. S’haurà de deci­dir quin fac­tor es vol poten­ciar per recu­pe­rar la Casa Blanca de mans del repu­blicà Donald Trump.

Quan només fal­ten sis mesos per a les pre­si­den­ci­als, encara hi ha molts dub­tes sobre què cal fer i quina és la millor tria. Les pres­si­ons dels sec­tors soci­als, econòmics i polítics per esco­llir una can­di­data afí als seus interes­sos són cada vegada més visi­bles, i només ser­vei­xen per acu­mu­lar incer­te­ses. Ara mateix, el movi­ment que té més pro­ta­go­nisme en l’opinió pública és el que pro­mou que faci un doble pas històric: que sigui una dona negra. L’estre­lla emer­gent Sta­cey Abrams, excon­gres­sista a Geòrgia, s’ha ofert direc­ta­ment per al càrrec de número dos: diu que està més que pre­pa­rada i que és una elecció excel·lent. Al mateix sac també s’hi inclou l’excan­di­data pre­si­den­cial i sena­dora Kamala Har­ris, amb més experiència i cone­guda en l’àmbit naci­o­nal.

Tres sena­do­res més figu­ren a les tra­ves­ses: Eli­za­beth War­ren, per atraure el ves­sant pro­gres­sista del par­tit; Cat­he­rine Cor­tez-Masto, una picada d’ullet a la població d’ori­gen llatí, i Amy Klo­buc­har, com a repre­sen­tant dels estats del cin­turó indus­trial. Reforçar aquest últim fac­tor es pre­veu cab­dal per gua­nyar les elec­ci­ons. Recu­pe­rar el “mitjà oest” és clau, i, en aquest sen­tit, el nom de Gretc­hen Whit­mer, gover­na­dora de Mic­hi­gan, està aga­fant volada naci­o­nal en les últi­mes set­ma­nes.

L’elecció de Biden, auto­con­si­de­rat un can­di­dat “de tran­sició” entre la vella guàrdia i la nova gene­ració, enviarà un mis­satge sobre el futur polític. Després de la der­rota de Hillary Clin­ton el 2016 i els entre­bancs a la mitja dot­zena de dones que van inten­tar gua­nyar la nomi­nació, per aca­bar sucum­bint a un home blanc i vell, una vice­pre­sidència feme­nina és un premi de con­so­lació pels qui cre­uen que ja és hora de tenir una dona al cap­da­vant del país.

Segons les enques­tes, la can­di­data, sigui quina sigui, té més pos­si­bi­li­tats que mai d’esquer­dar el sos­tre de vidre de la política nord-ame­ri­cana.