La justícia ale­ma­nya ha suspès defi­ni­ti­va­ment el judici de la tragèdia del fes­ti­val Love Parade de Duis­burg, el juliol del 2010, en què van morir 21 per­so­nes i més de 650 van resul­tar feri­des, ja que a l’acte hi havia unes 250.000 per­so­nes, el doble de la capa­ci­tat màxima per­mesa. Entre les vícti­mes, hi havia dues noies cata­la­nes, una de Tar­ra­gona i una altra de Cam­brils.

El cas ha aca­bat sense vere­dicte després de dos anys i mig i, tot i que la majo­ria dels fami­li­ars de les vícti­mes, que exer­cien l’acu­sació par­ti­cu­lar, esta­ven en con­tra de sus­pen­dre el judici, el seu con­sen­ti­ment no era neces­sari jurídica­ment i no s’hi pot pre­sen­tar recurs. Alguns afec­tats han anun­ciat que volen arri­bar ara fins a la justícia euro­pea.

La tragèdia es va pro­duir el 24 de juliol del 2010, quan una allau a l’únic túnel d’accés i de sor­tida al recinte del fes­ti­val va pro­vo­car la mort de 21 per­so­nes pro­vi­nents de sis països dife­rents i d’edats com­pre­ses entre els 17 i 38 anys. Més de 650 per­so­nes van resul­tar feri­des en el succés.

El tri­bu­nal havia pro­po­sat a prin­ci­pis d’abril sus­pen­dre el judici a causa de les difi­cul­tats de dur a terme les vis­tes pel risc de con­tagi del coro­na­vi­rus. De tota manera, segons els jut­ges, la pos­si­bi­li­tat que el tri­bu­nal dictés sentència abans de finals de juliol, data en què pres­criu el delicte, ja era molt baixa.

Al banc dels acu­sats només hi que­da­ven tres tre­ba­lla­dors de l’empresa orga­nit­za­dora del fes­ti­val, Lopa­vent, men­tre que els casos con­tra sis emple­ats més de Duis­burg i de Lopa­vent van aca­bar fa un any sense vere­dicte. Els jut­ges van con­si­de­rar ales­ho­res que la tragèdia havia estat cau­sada per una sèrie d’errors de pla­ni­fi­cació i pel “fracàs col·lec­tiu” d’un gran nom­bre de per­so­nes el dia del fes­ti­val.

Les famílies de les vícti­mes van cri­ti­car la len­ti­tud d’aquest judici des del prin­cipi del procés i van adver­tir, en diver­ses oca­si­ons, del risc que acabés pres­cri­vint el delicte d’imprudència temerària en l’orga­nit­zació i gestió del fes­ti­val, tal com ha pas­sat.

Ahir van expres­sar el seu dolor i la seva indig­nació a través de les xar­xes soci­als. La justícia euro­pea és ara la seva única espe­rança.