La justícia alemanya ha suspès definitivament el judici de la tragèdia del festival Love Parade de Duisburg, el juliol del 2010, en què van morir 21 persones i més de 650 van resultar ferides, ja que a l’acte hi havia unes 250.000 persones, el doble de la capacitat màxima permesa. Entre les víctimes, hi havia dues noies catalanes, una de Tarragona i una altra de Cambrils.

El cas ha acabat sense veredicte després de dos anys i mig i, tot i que la majoria dels familiars de les víctimes, que exercien l’acusació particular, estaven en contra de suspendre el judici, el seu consentiment no era necessari jurídicament i no s’hi pot presentar recurs. Alguns afectats han anunciat que volen arribar ara fins a la justícia europea.

La tragèdia es va produir el 24 de juliol del 2010, quan una allau a l’únic túnel d’accés i de sortida al recinte del festival va provocar la mort de 21 persones provinents de sis països diferents i d’edats compreses entre els 17 i 38 anys. Més de 650 persones van resultar ferides en el succés.

El tribunal havia proposat a principis d’abril suspendre el judici a causa de les dificultats de dur a terme les vistes pel risc de contagi del coronavirus. De tota manera, segons els jutges, la possibilitat que el tribunal dictés sentència abans de finals de juliol, data en què prescriu el delicte, ja era molt baixa.

Al banc dels acusats només hi quedaven tres treballadors de l’empresa organitzadora del festival, Lopavent, mentre que els casos contra sis empleats més de Duisburg i de Lopavent van acabar fa un any sense veredicte. Els jutges van considerar aleshores que la tragèdia havia estat causada per una sèrie d’errors de planificació i pel “fracàs col·lectiu” d’un gran nombre de persones el dia del festival.

Les famílies de les víctimes van criticar la lentitud d’aquest judici des del principi del procés i van advertir, en diverses ocasions, del risc que acabés prescrivint el delicte d’imprudència temerària en l’organització i gestió del festival, tal com ha passat.

Ahir van expressar el seu dolor i la seva indignació a través de les xarxes socials. La justícia europea és ara la seva única esperança.