El dia de clavar un clau

En Manuel no podia més. Feia dies i dies que espe­rava. Una espera llarga, tensa, quasi obses­siva. Ahir va ser el dia de l’alli­be­ra­ment. Final­ment, després de con­te­nir-se l’incon­te­ni­ble, en Manuel ahir va poder cla­var el clau que tenia pen­dent des de feia set­ma­nes. Bé, de fet van ser dos claus, perquè dos eren els qua­drets que li havien que­dat pen­dents de pen­jar a la paret de casa quan, enmig de l’exer­cici de bri­co­latge, se li va aca­bar el mate­rial neces­sari.

En Manuel for­mava part de la desena de per­so­nes que ahir a quarts d’una del mig­dia espe­ra­ven paci­ent­ment per poder acce­dir a l’inte­rior de la fer­re­te­ria Por­xas, un esta­bli­ment de tota la vida situat al número 70 del car­rer de Sants, un eix comer­cial que ahir va fer el pri­mer pas per començar a recu­pe­rar el color i el sabor que el carac­te­rit­zen com un dels més moguts de Bar­ce­lona. I la fer­re­te­ria va ser un dels esta­bli­ments que ahir van deci­dir repren­dre l’acti­vi­tat, amb totes les cau­te­les del món i amb els cli­ents espe­rant en una dis­ci­pli­nada cua a l’exte­rior.

El car­rer ahir ja era un altre. En donava tes­ti­moni la Tati­ana, la tre­ba­lla­dora del quiosc situat davant per davant del cen­tre cívic de les Cot­xe­res de Sants. Com tots els vene­dors de lle­tra impresa, la Tati­ana ha patit molt aquests dies. “Al prin­cipi va ser molt dur, però des de fa una set­mana la cosa s’ha començat a ani­mar una mica”, expli­cava amb una ria­lla als ulls, men­tre per davant del seu quiosc era cons­tant la des­fi­lada de per­so­nes.

Quiet, sense dei­xar el seu lloc a la cua per no allar­gar més temps la com­pra dels claus, en Manuel expli­cava com havia tro­bat a fal­tar durant el con­fi­na­ment tenir la pos­si­bi­li­tat d’anar a una fer­re­te­ria per satis­fer una cosa tan mínima i apa­rent­ment intrans­cen­dent com és la com­pra d’un clau. El mateix neguit de cosa quo­ti­di­ana con­ver­tida quasi en obsessió quimèrica el tenia l’Anna, una noia que feia cua per entrar a can Por­xas per com­prar un insec­ti­cida per matar el pugó que des de fa dies se li menja les plan­tes.

Més trans­cen­dent era el motiu que feia espe­rar paci­ent­ment la Maria, una emba­ras­sada nove­lla amb una Joana de gai­rebé nou mesos a la panxa. “A causa del con­fi­na­ment no he pogut anar a casa de les ami­gues que m’havien de dei­xar coses per al nadó, i estic reci­clant unes cor­ti­nes i neces­sito una pin­tura espe­cial”, expli­cava.

L’ober­tura de la fer­re­te­ria no era l’única que era espe­rada amb can­de­le­tes pels veïns del barri de Sants, tots amb peti­tes incidències domèsti­ques per resol­dre en algun comerç del barri. Des que va obrir, a pri­mera hora del matí, gai­rebé fins a l’hora de dinar, en Fran­cesc, de la botiga d’elec­tro­domèstics Estrada, al número 35 de la car­re­tera de Sants, no va parar de des­pat­xar cli­ents i gènere. També d’un en un i amb totes les cau­te­les necessàries. “He exhau­rit tots els forns micro­o­nes que tenia, però el pro­ducte que ha tin­gut més demanda han estat les màqui­nes de tallar els cabells”, expli­cava el comer­ci­ant. Tots els veïns que en aquests dies de con­fi­na­ment han vist com petava la nevera o la ren­ta­dora ahir van ser els pri­mers a córrer cap al seu esta­bli­ment. “No he parat”, deia en Fran­cesc.

Qui tam­poc havia parat en tot el matí i no pararà almenys durant aquesta set­mana és en José Manuel, vete­raníssim per­ru­quer amb esta­bli­ment cen­te­nari al número 88 de Creu Coberta. Amb guants i mas­ca­reta, i d’un en un, aquest bar­ber des­pat­xava un cli­ent cada 20 minuts, al preu de 12 euros el tall de cabells, i amb cita prèvia. “De moment ja tinc plena l’agenda per a tota aquesta set­mana”, expli­cava con­tent de poder tor­nar a fer anar les tiso­res. També tenen l’agenda plena, i per quinze dies, a la per­ru­que­ria Stu­dio D, al número 25 de la car­re­tera de Sants. Ahir, l’Alba i les seves com­pa­nyes s’afa­nya­ven a posar en ordre l’esta­bli­ment per poder començar a aten­dre gent avui al matí.

“Som una plan­ti­lla de qua­tre. L’empresa ha fet un ERTO i encara no hem cobrat res”, expli­cava l’Alba, que, tot i l’experiència d’estar gai­rebé un mes i mig a l’atur, des d’ahir comença a veure el futur amb una mica d’espe­rança. “Tenim molta demanda i de moment s’ha incor­po­rat un nou esti­lista”, expli­cava.

Amb menys ale­gria començaven a aixe­car per­si­a­nes ahir els bars i res­tau­rants de la zona. La majo­ria ho fan amb la plan­ti­lla reduïda, en espera de veure com fun­ci­o­narà la comanda de men­jar per empor­tar-se i l’ober­tura a mig gas de les ter­ras­ses a par­tir de dilluns vinent.