En Manuel no podia més. Feia dies i dies que esperava. Una espera llarga, tensa, quasi obsessiva. Ahir va ser el dia de l’alliberament. Finalment, després de contenir-se l’incontenible, en Manuel ahir va poder clavar el clau que tenia pendent des de feia setmanes. Bé, de fet van ser dos claus, perquè dos eren els quadrets que li havien quedat pendents de penjar a la paret de casa quan, enmig de l’exercici de bricolatge, se li va acabar el material necessari.

En Manuel formava part de la desena de persones que ahir a quarts d’una del migdia esperaven pacientment per poder accedir a l’interior de la ferreteria Porxas, un establiment de tota la vida situat al número 70 del carrer de Sants, un eix comercial que ahir va fer el primer pas per començar a recuperar el color i el sabor que el caracteritzen com un dels més moguts de Barcelona. I la ferreteria va ser un dels establiments que ahir van decidir reprendre l’activitat, amb totes les cauteles del món i amb els clients esperant en una disciplinada cua a l’exterior.

El carrer ahir ja era un altre. En donava testimoni la Tatiana, la treballadora del quiosc situat davant per davant del centre cívic de les Cotxeres de Sants. Com tots els venedors de lletra impresa, la Tatiana ha patit molt aquests dies. “Al principi va ser molt dur, però des de fa una setmana la cosa s’ha començat a animar una mica”, explicava amb una rialla als ulls, mentre per davant del seu quiosc era constant la desfilada de persones.

Quiet, sense deixar el seu lloc a la cua per no allargar més temps la compra dels claus, en Manuel explicava com havia trobat a faltar durant el confinament tenir la possibilitat d’anar a una ferreteria per satisfer una cosa tan mínima i aparentment intranscendent com és la compra d’un clau. El mateix neguit de cosa quotidiana convertida quasi en obsessió quimèrica el tenia l’Anna, una noia que feia cua per entrar a can Porxas per comprar un insecticida per matar el pugó que des de fa dies se li menja les plantes.

Més transcendent era el motiu que feia esperar pacientment la Maria, una embarassada novella amb una Joana de gairebé nou mesos a la panxa. “A causa del confinament no he pogut anar a casa de les amigues que m’havien de deixar coses per al nadó, i estic reciclant unes cortines i necessito una pintura especial”, explicava.

L’obertura de la ferreteria no era l’única que era esperada amb candeletes pels veïns del barri de Sants, tots amb petites incidències domèstiques per resoldre en algun comerç del barri. Des que va obrir, a primera hora del matí, gairebé fins a l’hora de dinar, en Francesc, de la botiga d’electrodomèstics Estrada, al número 35 de la carretera de Sants, no va parar de despatxar clients i gènere. També d’un en un i amb totes les cauteles necessàries. “He exhaurit tots els forns microones que tenia, però el producte que ha tingut més demanda han estat les màquines de tallar els cabells”, explicava el comerciant. Tots els veïns que en aquests dies de confinament han vist com petava la nevera o la rentadora ahir van ser els primers a córrer cap al seu establiment. “No he parat”, deia en Francesc.

Qui tampoc havia parat en tot el matí i no pararà almenys durant aquesta setmana és en José Manuel, veteraníssim perruquer amb establiment centenari al número 88 de Creu Coberta. Amb guants i mascareta, i d’un en un, aquest barber despatxava un client cada 20 minuts, al preu de 12 euros el tall de cabells, i amb cita prèvia. “De moment ja tinc plena l’agenda per a tota aquesta setmana”, explicava content de poder tornar a fer anar les tisores. També tenen l’agenda plena, i per quinze dies, a la perruqueria Studio D, al número 25 de la carretera de Sants. Ahir, l’Alba i les seves companyes s’afanyaven a posar en ordre l’establiment per poder començar a atendre gent avui al matí.

“Som una plantilla de quatre. L’empresa ha fet un ERTO i encara no hem cobrat res”, explicava l’Alba, que, tot i l’experiència d’estar gairebé un mes i mig a l’atur, des d’ahir comença a veure el futur amb una mica d’esperança. “Tenim molta demanda i de moment s’ha incorporat un nou estilista”, explicava.

Amb menys alegria començaven a aixecar persianes ahir els bars i restaurants de la zona. La majoria ho fan amb la plantilla reduïda, en espera de veure com funcionarà la comanda de menjar per emportar-se i l’obertura a mig gas de les terrasses a partir de dilluns vinent.