Política

Bolsonaro desafia el Congrés i el sistema judicial del Brasil

El president brasiler participa en manifestacions antidemocràtiques que demanen una intervenció militar al país

El mandatari nomena un nou cap de la Policia Federal després d’una setmana de tensions polítiques

Dret, al davant de la seu del govern, sense mascareta i acompanyat de la seva filla de nou anys, el president del Brasil, Jair Bolsonaro, va acompanyar amb el puny enlaire una manifestació contra el poder judicial i el Congrés. Va cridar a la multitud que “la situació ha arribat a un límit” i va advertir que, per al bé del país, aquesta setmana no hi havia d’“haver problemes”. Els seus seguidors, uns centenars d’entusiastes vestits de groc i brandant banderes brasileres, demanaven una intervenció militar. Bolsonaro ha tibat al màxim la seva pugna amb els poders de l’Estat, convençut que la pandèmia que devasta el Brasil és un invent de l’oposició per derrocar-lo i interrompre així el camí de transformació que, diu, Déu li ha fixat com a missió.

Bolsonaro s’ha tornat incontrolable, fins i tot per a les forces polítiques i econòmiques que el van encimbellar al poder com a antídot contra quinze anys de governs del Partit dels Treballadors (PT). Ja ha perdut el ministre de Sanitat, Luiz Henrique Mandetta, que se’n va anar tip que Bolsonaro critiqués la política d’aïllament contra el virus. La crisi de palau es va agreujar la setmana passada, quan va dimitir Sergio Moro, el jutge que va empresonar Luiz Inácio Lula da Silva i que Bolsonaro va nomenar ministre de Justícia com a emblema de la lluita contra la corrupció.

Moro se’n va anar fidel al seu estil: l’endemà de la renúncia va lliurar a la premsa converses privades amb Bolsonaro que suggerien l’interès del president per influir en investigacions sobre corrupció contra membres de la seva família. El problema havia esclatat amb la decisió de Bolsonaro d’imposar un nou cap de Policia Federal, força que al Brasil du a terme investigacions. Moro va sospitar de l’amistat entre Bolsonaro i el candidat i va deixar el càrrec. El Tribunal Suprem va rebutjar més tard el nomenament pel mateix motiu i va deixar el president a la intempèrie, obligat a cedir. Ahir va nomenar finalment a un successor, mà dreta del primer candidat.

Bolsonaro exerceix el poder amb les mateixes estratègies que quan era un diputat federal de posicions extremes però considerat inofensiu. Així va arribar a la presidència, amb la promesa de canviar-ho tot. El seu discurs va fer forat en la gent, tipa de la “vella política”, i va seduir els poders reals, que van veure en ell un personatge políticament incorrecte però defensor de les polítiques de lliure mercat. Però la pandèmia ho ha canviat tot. El president s’ha tornat un opositor dins del seu govern i es baralla amb tots, mentre pren part en manifestacions a favor d’un govern controlat pels militars. “Tenim les forces armades al costat de la gent, per llei, per ordre, per democràcia, per llibertat. No admetrem més interferència”, va dir diumenge.

No és clar, no obstant això, que Bolsonaro tingui realment el suport militar que pregona. El seu vicepresident, Hamilton Mourão, és un general retirat que fins ara ha servit com a contrapès a les sortides més absurdes del seu cap. El temor és que les tensions derivades de l’administració de la pandèmia, que té el Brasil com el país més afectat de l’Amèrica Llatina, precipitin solucions extremes.

LA FRASE

Tenim les forces armades al costat de la gent
Jair Bolsonaro
president del brasil

El coronavirus colpeja el país

Amb més de 100.000 casos positius de coronavirus i 7.000 morts, el Brasil és el país més afectat per la pandèmia a l’Amèrica Llatina. Només diumenge passat es van infectar 4.588 persones, més que el total de casos que registra, per exemple, l’Argentina. Els morts al Brasil el situen setè en el rànquing mundial, prova de la mala gestió de Jair Bolsonaro. Des del primer dia, el president es va convertir en enemic de la quarantena que propiciava el seu ministre de Salut, Luiz Henrique Mandetta, un reconegut sanitari que va acabar expulsat del seu càrrec. Bolsonaro sosté des de l’inici de la pandèmia que el confinament produirà una crisi econòmica de conseqüències catastròfiques. I que els qui defensen l’aïllament social, com la majoria dels governadors que temen el col·lapse dels seus sistemes de salut, només volen precipitar la seva sortida anticipada del poder.

La majoria dels líders regionals ha establert quarantenes als seus territoris, mentre Bolsonaro malparla contra ells en xarxes socials i promou als carrers manifestacions contra l’aïllament. La guerra ha estat especialment cruenta amb el governador de São Paulo, João Doria, al capdavant de l’estat que registra gairebé el 40% de les morts totals. Exaliat de Bolsonaro, Doria ha assumit una estratègia sanitària oposada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.