Un informe dels serveis d’intel·ligència xinesos adverteix que Pequín s’enfronta a una onada creixent d’hostilitat arran del brot de coronavirus que podria deteriorar les relacions amb els Estats Units fins al punt d’arribar a una confrontació armada. El report, que va ser presentat a principis del mes d’abril pel Ministeri de Seguretat de l’Estat als principals líders del país –inclòs el president, Xi Jinping–, assegura que el sentiment global contra la Xina es troba en el punt més alt des de la matança de la plaça de Tiananmen del 1989. El document, elaborat per un grup d’experts dels Instituts de Relacions Internacionals Contemporànies de la Xina adscrits al Ministeri de Seguretat de l’Estat, aconsella que el país estigui preparat per al pitjor dels casos en una confrontació armada entre ambdues potències, segons fonts coneixedores del contingut del document que es van negar a ser identificades per la delicadesa de l’assumpte.

Portaveus dels dos països han declinat fer comentaris d’aquest informe, que adverteix que si el sentiment anti-Pequín s’accentua podria congelar projectes d’infraestructures projectades com la de la Nova Ruta de la Seda. A més, sempre segons aquest document, els EUA podrien augmentar el suport financer i militar per als aliats regionals i provocar que la situació de seguretat a l’Àsia fos encara més inestable. Les darreres setmanes, Washington ha acusat la Xina d’amagar informació en els primers moments de la propagació de la pandèmia i ha demanat una investigació internacional independent, juntament amb altres països com Austràlia, el Regne Unit o el Canadà. Tot plegat ha coincidit amb les negociacions entre Washington i Pequín per posar fi a la guerra comercial entre ambdós països que va començar el març del 2018 quan el president nord-americà, Donald Trump, va anunciar la imposició d’aranzels a diversos productes xinesos, acusant el gegant asiàtic de pràctiques deslleials de comerç.

Actualment es considera que les relacions entre les dues principals potències econòmiques del planeta es troben en el pitjor moment dels darrers trenta anys, tant en l’àmbit comercial com en el polític. Les darreres setmanes la Xina ha multiplicat la seva ajuda i cooperació amb els països veïns de la regió i amb altres arreu del planeta, un fet que Washington qualifica com una cortina de fum per evitar assumir responsabilitats per la pandèmia i per treure’n rendiment econòmic. El report de la intel·ligència xinesa conclou que els Estats Units consideren l’ascens econòmic i militar del gegant asiàtic com una seriosa amenaça per a la seguretat nacional i un desafiament per a les democràcies occidentals. A més, les darreres setmanes ambdós països han aprofundit en diversos punts de fricció, en especial en disputes sobre Hong Kong, Taiwan i els conflictes territorials a les illes Spratly, al mar de la Xina Meridional.

Tres dècades enrere, després de la matança de Tiananmen, els governs occidentals van imposar sancions a la Xina, entre altres la restricció de la venda d’armes. Avui dia, la Xina disposa de l’exèrcit més nombrós del planeta, amb prop de 2,2 milions de soldats actius, i de les tecnologies més modernes, que poden posar en qüestió més de 70 anys de domini militar nord-americà a l’Extrem Orient.