“Podem anticipar un auge de les demandes a auditors, com sempre que hi ha una crisi”

Afor­tu­na­da­ment, la nos­tra és una acti­vi­tat molt digi­ta­lit­zada, per la qual cosa ens vam poder adap­tar ràpida­ment al tele­tre­ball. Ara bé, una part impor­tant del dia a dia de l’audi­tor és la relació per­so­nal amb els cli­ents, les visi­tes a les empre­ses i les com­pro­va­ci­ons físiques, que s’han vist afec­ta­des. Depe­nem de la col·labo­ració dels nos­tres cli­ents, i aquí ens hem tro­bat empre­ses més efi­ci­ents que d’altres. Avui dia, ens que­da­ran molts infor­mes per eme­tre. S’han ampliat els ter­mi­nis de pre­sen­tació dels infor­mes fins que s’acabi l’estat d’alarma. Nosal­tres sem­pre tenim una punta de feina en els mesos d’abril, maig i fins i tot de juny i ara es tras­lla­darà a juny, juliol i gai­rebé l’agost.

Tota la pro­fessió, comp­ta­bles i audi­tors, estem ana­lit­zant què hem de dir en els infor­mes sobre aquesta situ­ació. La crisi de la covid-19 és un fet poste­rior al tan­ca­ment de l’exer­cici, però que impacta direc­ta­ment en el període de pre­sen­tació dels comp­tes i en la poste­rior apro­vació. Hem d’ana­lit­zar específica­ment l’impacte en cada empresa. En alguns casos, podem pre­veure que hi haurà ajor­na­ment de cobra­ments, moro­si­tat, endeu­ta­ment... Els audi­tors hem d’estar alerta i en certa manera tute­lar les empre­ses perquè aquesta infor­mació sigui cor­recta.

Per al sec­tor turístic, i incloc la res­tau­ració, serà, no diria que devas­ta­dor però gai­rebé. Les empre­ses estan fent pro­jec­ci­ons donant per fet que hau­ran d’aguan­tar el cop sis mesos per començar a poder veure llum al final del túnel. El focus està en el cash.

Sí, les empre­ses que tin­guin capa­ci­tat d’endeu­ta­ment i les que apro­fi­tin els estímuls públics han d’apro­vi­si­o­nar la tre­so­re­ria. D’aquí a sis mesos, l’eina més impor­tant de les empre­ses serà la tre­so­re­ria. Avui és fútil el cost finan­cer que pugui repre­sen­tar. El més impor­tant és tenir sufi­ci­ent pulmó per aguan­tar l’allau de cos­tos i des­pe­ses sense ingres­sos.

Hi ha de tot, però en la franja de la pime, apro­xi­ma­da­ment la mei­tat no està ben finançada, i això, des de sem­pre. No tenen prou capi­tal per fer front a una crisi d’aquesta enver­ga­dura. Hi ha grups hote­lers que no poden supor­tat ni dos mesos. War­ren Buf­fet deia que quan baixa la marea se sap qui porta banya­dor i qui no.

A Espa­nya es fan unes 58.000 audi­to­ries l’any, de les quals el 32% tenen un caràcter volun­tari, la qual cosa sig­ni­fica que hi ha con­fiança en la feina de l’audi­tor. No obs­tant això, és cert que els audi­tors hem estat enmig del foc cre­uat. Hi ha casos claríssims de negligència, però hi ha casos que són dis­cu­ti­bles. La pro­fessió ha evo­lu­ci­o­nat els dar­rers anys. Avui ens tro­bem amb un cos nor­ma­tiu molt més sol­vent.

Sem­pre que hi ha una crisi, i que pot haver empre­ses que entrin en con­curs de cre­di­tors, que dei­xin d’exis­tir o que pren­guin deci­si­ons trans­cen­den­tals, l’audi­tor serà objecte de vigilància. A l’audi­tor no se li dema­narà res­pon­sa­bi­li­tats per la covid-19, però pot­ser sí si les empre­ses exhi­bien un pulmó finan­cer que s’ha demos­trat que no ho era tant. Per això, podem espe­rar un aug­ment de les recla­ma­ci­ons als audi­tors. Res de nou, hi ha una judi­ci­a­lit­zació cada cop més inci­siva. Els audi­tors, per l’exer­cici de la seva pro­fessió, han de tenir una asse­gu­rança de res­pon­sa­bi­li­tat pro­fes­si­o­nal que sol ser impor­tant, i en tota crisi hi sol haver per­so­nes que se sen­ten per­ju­di­ca­des i que recla­men sabent que l’únic sol­vent de tota la cadena de pre­sump­tes res­pon­sa­bles és l’audi­tor.

Es parla que el sec­tor finan­cer serà can­di­dat a una con­cen­tració. Hem de saber la fondària de la crisi i com serà la recu­pe­ració.