Fins a un 15% de les llars amb infants de la ciutat de Barcelona no poden mantenir una temperatura adequada durant els mesos hivernals, tot arribant al 35% a districtes com Nou Barris.

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona: una mirada des dels drets energètics de la infància, d’Irene González Pijuan per a Enginyeria Sense Fronteres.

Segons l’estudi, Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes que tenen un percentatge més alt, per damunt del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides del subministrament, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%. Segons Irene González, viure en aquesta situació té tota mena de conseqüències: “Pel que fa a la salut física els principals efectes són la major freqüència, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada.”

Segons l’estudi, els adolescents que pateixen precarietat energètica tenen cinc vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat.

Pel que fa al rendiment educatiu, “estar més propensos a la malaltia es tradueix en un absentisme més gran, i la limitació de recursos energètics fa difícil, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes de fer a casa.”

L’estudi constata que, en patir el tall del subministrament, és habitual que les famílies cerquin alternatives menys segures com ara estufes de llenya o butà, braser o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb un gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions. Val a dir que, segons una enquesta feta per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.

Al seu estudi, Irene González Pijuan inclou propostes d’actuació, com ara la millora dels sistemes de detecció de casos de pobresa energètica, “ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit.” Com diu, “caldria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.”

A Catalunya, són unes 380.000 les famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica.