La covid-19 ha posat contra les cordes la nostra quotidianitat. La qüestió més crítica d’aquesta crisi és el seu vessant sanitari, però no podem obviar les seves derivacions en altres ordres, com el social, l’econòmic i el jurídic. La declaració de l’estat d’alarma a causa d’una pandèmia és un fet històric sense precedents, no ja a Espanya, sinó en tot l’entorn europeu. Si a això hi afegim les mesures de restricció de mobilitat, confinament i tancament d’establiments públics, el resultat ha estat la paralització total de l’economia i un estat de xoc col·lectiu que difícilment hauríem pogut imaginar al desembre, quan van arribar de la Xina les primeres notícies sobre la malaltia. Així, caldria reflexionar sobre el sistema que dona oficialitat a les mesures legals que s’han anat adoptant: els darrers mesos, com a resposta als efectes de la pandèmia, el ritme de publicació de nova normativa jurídica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha estat absolutament frenètic i sense precedents, la qual cosa fa gairebé impossible el seu seguiment, fins i tot per als professionals del dret. Des que es va decretar l’estat d’alarma, s’hi han publicat més d’un centenar de normes jurídiques de diversos rangs: des d’instruccions, resolucions i ordres ministerials fins a reials decrets i lleis nacionals i autonòmiques. Alhora, algunes d’aquestes normes no només tenen el seu propi contingut, sinó que, a més, en modifiquen d’altres, de vegades de diferent rang i pertanyents a àmbits diversos: laboral, fiscal, mercantil, financer, administratiu, etc., tot decretant la seva entrada en vigor de manera immediata des de la seva publicació. El Codi Civil espanyol -que, per contextualitzar, data del 1889- estableix com a principi general del nostre sistema jurídic que la ignorància de la llei no n’excusa el compliment. I és cert que en circumstàncies normals aquesta premissa esdevé fonamental com a punt de partida per fer funcionar el sistema; no obstant això, cal plantejar-se si en la situació actual segueix sent un principi raonable, per la gran facilitat amb què es pot incórrer en incompliment, ja sigui per desconeixement, confusió o, senzillament, perquè coexisteix normativa contradictòria emanada de diferents administracions.