La Generalitat va anunciar ahir que comença la recerca de familiars vius de víctimes republicanes en el desembarcament a Mallorca de l’agost del 1936. En concret, el Departament de Justícia, a través de la direcció general de la Memòria Democràtica, es posarà en contacte amb els municipis de procedència de les víctimes que fins ara han pogut ser documentades, que de moment són 192. Farà arribar a ajuntaments i entitats locals els noms d’aquestes víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars.

L’objectiu –s’indica– és trobar parents que donin mostres d’ADN per incorporar-les al programa d’identificació genètica, que és el sistema que permet la identificació de les restes de les fosses a partir de l’encreuament de dades genètiques. En aquest cas, les mostres s’utilitzarien per a les fosses del desembarcament de Mallorca. Els familiars que ho vulguin fer s’hauran d’inscriure al cens de persones desaparegudes. L’hospital universitari Vall d’Hebron els citarà per recollir la mostra quan l’emergència sanitària ho permeti. Per ara s’han pogut documentar els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes mortes o desaparegudes durant els combats a l’illa. És una llista elaborada a partir de les recerques dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger.

El desembarcament de Mallorca va ser una expedició republicana ideada des de Catalunya per intentar recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. Estava formada per 8.000 milicians catalans, voluntaris d’altres països i un grup de balears. L’operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts. Els cossos van ser enterrats sense registrar ni identificar en diferents fosses del llevant de l’illa. La majoria de víctimes van ser inhumades a la fossa de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Molts cadàvers van ser llençats al mar.

Els governs català i balear van signar un conveni el 2018 per col·laborar en la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. El govern balear estudia ara la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien estar en estat precari per actuacions urbanístiques o pels temporals, mentre que el català cerca familiars, i totes dues administracions tenen un grup de treball per intercanviar-se informació.