El govern de Pedro Sánchez ens està demostrant la seva falta de preparació intel·lectual i tècnica, així com la seva falta de coneixements econòmics i jurídics per fer front a la crisi econòmica derivada de l’epidèmia de la covid-19. Un altre govern més ben preparat ja hauria promulgat una bateria de normes jurídiques eficaces que servissin per a la realitat empresarial –i no de postureig polític– per pal·liar els terribles efectes de l’epidèmia.

Els textos jurídics que ha aprovat l’executiu per pal·liar els efectes provocats per la crisi derivada de la covid-19 són nyaps pel que fa al seu contingut normatiu. Com a mostra, tenim els preceptes que han de regular la moratòria de deute hipotecari i que s’han promulgat en dos reials decrets llei: el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març i el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, ja que tots dos són un autèntic nyap. En suport d’aquesta afirmació, la interpretació de diversos articles del primer decret llei plantejava tants dubtes que nombrosos juristes van exhortar el govern a fer aclariments urgents sobre diversos punts de gran transcendència per als ciutadans que es volguessin acollir a les mesures establertes per aquest reial decret llei. Per exemple, no s’aclaria per a quina mena de préstecs hipotecaris es podia sol·licitar la moratòria; és a dir, si exclusivament per als utilitzats en l’adquisició d’habitatge habitual, o si també entraven els obtinguts amb una altra finalitat, com muntar un negoci. En conseqüència, el segon reial decret llei va haver d’esmenar una sèrie de preceptes que causaven els problemes interpretatius que hi havia en el primer; encara que no els han corregit tots, ja que en l’últim text normatiu encara hi ha diversos errors.

Aquest segon reial decret llei pretén eixamplar l’àmbit d’aplicació de les moratòries als contractes de préstec garantits amb hipoteca immobiliària sobre habitatge habitual, locals on empresaris autònoms i professionals desenvolupin les seves activitats econòmiques i fins i tot, habitatges pels quals, tot i estar llogats, el propietari hagi deixat de percebre la renda arrendatícia. El citat decret llei ha estès l’àmbit de la moratòria hipotecària per al reintegrament d’altres préstecs no hipotecaris però relacionats, en part, amb l’habitatge. També amplia l’abast de la moratòria hipotecària als crèdits i préstecs no hipotecaris que mantinguin les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, incloent els crèdits al consum.

Aquesta moratòria en el reemborsament de les quotes podria suposar un cert alleujament per a moltes llars davant les dificultats sobrevingudes per pagar la hipoteca i que els podrien convertir en morosos fortuïts, ja que en teoria les normes aprovades permetrien ajornar les quotes dels préstecs hipotecaris en determinats supòsits; ara bé, a la pràctica molt em temo que això serà una simple quimera. Convé especificar que només el deutor que concorri en la vulnerabilitat econòmica definida en l’article 16 de l’últim reial decret llei i que compleixi amb tots els requisits exigits per la norma es podrà beneficiar de la moratòria en el reintegrament de les seves quotes del préstec.

A manera de resum, se’n podran beneficiar els treballadors en situació de desocupació i també els empresaris autònoms amb pèrdua substancial d’ingressos d’almenys un 40%. A més, cal complir amb una extensa sèrie de requisits legals establerts en l’article 16 del decret llei, de manera que el prestatari que es trobi en una situació d’insolvència haurà de recórrer a l’assessorament d’un advocat per no cometre errors en la tramitació de la sol·licitud. Per aquest motiu, algunes entitats de crèdit han començat a oferir voluntàriament moratòries als deutors de bona fe, encara que no entrin en l’àmbit de les normes promulgades pel govern. Aquestes entitats s’han adonat que davant una situació extraordinària com la que estem passant, és necessari adaptar els contractes bancaris a la realitat.

D’altra banda, no s’ha desenvolupat l’encaix jurídic de la moratòria hipotecària amb les normes que estableix la llei reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (LCCI). Aquesta llei regula el venciment anticipat en cas de morositat del prestatari de la hipoteca, que és el dret que té l’entitat de crèdit prestadora a donar per acabat el contracte en cas que el prestatari deixi de pagar un determinat nombre de quotes del préstec, com a pas previ a l’execució de la garantia.