Aquesta crisi sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 ha posat en evidència algunes fortaleses, però també certes mancances de la indústria catalana, i també de l’Estat i d’altres països veïns. Hem observat que en un moment de gran dificultat, si es col·labora arriben els fruits. Per això, durant les últimes setmanes, hem pogut veure que aquesta forma col·laborativa ha estat àgil i versàtil. A tall d’exemple -hi ho expliquem en el reportatge central de L’Econòmic-, diverses firmes de mobles s’han unit per fer mampares, o un consorci del sector de la llum ha estat capaç de crear respiradors. La crisi sanitària ha mobilitzat pimes que, de manera conjunta, han estat capaces de crear dispositius i eines per combatre la pandèmia, però també ha fet visible les febleses del teixit productiu.

Segurament, hi ha molts motius que explicarien per què a Catalunya no es fabricaven alguns productes essencials necessaris per al sector de la salut. També es podria recordar que, en el fons, les transaccions econòmiques responen a la llei de l’oferta i la demanda. Però, certament, en dècades passades, s’havia vist bé que la Xina, la fàbrica del món, produís allò que no es feia aquí per un tema de costos i perquè, segons molts, “tots ho fan allà.” A Alemanya, que té una passió per produir tot el que puguin dins del seu país, casualment, la crisi sanitària els ha passat una mica de costat.

Des d’Europa, es va donar centralitat al deute i la reducció del dèficit i potser es va ofegar la capacitat d’inversió per accelerar el pas cap a la indústria 4.0. Ara, un cop s’acabi la crisi sanitària, serà el moment d’accelerar la nova indústria i, potser també, d’alimentar el debat sobre si una part de la producció que s’externalitzava podria tornar a casa. Això reportaria més llocs de treball en un moment en què la previsió de l’atur es dispara. És evident que els temps canvien i, per tant, la tecnologia, també. Per això, cada dia es parlarà més de robòtica, d’intel·ligència artificial, d’impressió 3D, de la internet de les coses i de la governança de dades. Des del Departament d’Empresa i Coneixement, ja es diu que en una primera fase entrarem en una política industrial d’emergència fins al 2021, caracteritzada per injectar liquiditat a les pimes. L’altre gran repte del govern serà la insistència en la necessitat de potenciar la nova indústria del futur.