Gran angular

La covid-19 amenaça el futur de les ‘start-ups’

Proveir de liquiditat aquestes empreses emergents equival a garantir la continuïtat de la Barcelona tecnològica i tractora de talent que s’ha fet un lloc a Europa

La inversió dirigida a aquestes empreses encara trigarà a arribar entre tres i sis mesos
Joan Miquel Piqué
Professor d’Economia a EADA
Les entitats bancàries haurien de valorar els actius no tangibles de les empreses emergents
Miquel Martí
CEO de Barcelona Tech City
El més essencial és estar a la graella de sortida del 2021, perquè aquest any ja està perdut
Luis Martín Cabiedes
Inversor de capital risc

Les conseqüències de la paralització de l’economia, i sobretot de les inversions, arran de l’emergència sanitària per la covid-19, té l’ecosistema start-up amb l’ai al cor. Hi ha qui albira que un terç d’aquestes empreses emergents no suportarà el gir productiu a què la pandèmia els obligarà i que desapareixeran; d’altres diuen que trigarem a veure noves rondes de finançament. El futur és incert per a tots, però per a les start-ups, tan necessitades de liquiditat immediata, la demora en rebre finançament marca, en molts casos, la diferència entre continuar o desaparèixer.

“Des de Barcelona Tech City hem contactat amb la Generalitat, l’Ajuntament i el Ministeri d’Indústria perquè reaccionin també davant de la singularitat de les start-ups, perquè les tinguin en compte en els programes d’ajut que estan elaborant, perquè es modifiquin les lleis que permeten accedir a crèdits tous que donin liquiditat al sector. Necessiten accions directes i sense demora”, explica Miquel Martí, CEO de Barcelona Tech City, associació privada sense ànim de lucre, creada per emprenedors el 2013, que representa més d’un miler d’empreses dels sectors digital i tecnològic.

Els contactes amb les diferents administracions segueixen a hores d’ara, encara sense cap resultat concret, però “amb bones perspectives que s’acabarà trobant la manera perquè les star-ups puguin continuar el seu desenvolupament”, assenyala Martí, que alerta de l’amenaça de perdre en uns mesos “allò que s’ha aconseguit durant uns quinze anys”.

L’ecosistema tecnològic de Barcelona s’ha posicionat com a cinquè en l’àmbit europeu, com a ciutat tractora de talent, com a urb que impulsa els canvis i les tecnologies que han de dur-la a posicionar-se com una de les smart cities del món. “Si ens dirigim cap aquí, hem de saber potenciar el model i fer tot el possible per no perdre l’actiu que hem construït”, afirma Martí, sobretot en moments complicats com l’actual. Indica que s’ha de facilitar amb urgència la liquiditat de les empreses emergents a través de línies de crèdit i finançament públic –ICO, ENISA, ICF o CDTI–, però també amb avals bancaris que valorin els actius no tangibles que tenen aquestes empreses emergents. “Les start-ups són molt intensives en persones, material i coneixement, tres aspectes que per a les entitats bancàries no tenen valor econòmic.” Això és el que ara ha de canviar.

Tanmateix, no totes aquestes empreses emergents es poden posar en el sac de l’angoixa. “Aquelles que tenien operacions de finançament tancades o a punt de tancar continuaran endavant. Altres intentaran estirar els diners que tenen tant com puguin, però només ho podran fer durant uns mesos. Les que no tenien encara cap ronda de finançament prevista hauran d’esperar o replantejar els projectes en cas que anessin dirigits als sectors més afectats per la covid-19.”

Canvis a la vista.

El sector salut és dels que en sortirà catapultat, així com tot allò relacionat amb els supermercats, la distribució, la logística, la seguretat informàtica i el teletreball. Perquè el que sí que ha deixat ben patent el confinament és que l’estratègia digital és vital per a les empreses. Per a Joan Miquel Piqué, professor d’economia a EADA Business School, “la inversió trigarà entre tres i sis mesos a arribar i les subvencions seran molt estranyes, però l’accés al crèdit pot ajudar-les perquè hi haurà diner fresc a preu molt baix”.

Piqué està convençut que l’ecosistema no morirà. “Hi ha start-ups que han doblat la seva facturació, com les relacionades amb el sector salut. Són empreses que estan emergint, però que han arribat per quedar-se.” Ningú sap cap a on evolucionarà l’economia, però sí que s’albiren canvis. “Anem cap a l’economia a distància social, amb menys contacte. D’aquí sorgiran oportunitats de negoci. Sobre el treball remot, la salut electrònica o la telemedicina encara hi ha molt a dir i veurem sorgir noves start-ups o n’hi haurà d’altres que es reinventaran.

“L’impacte ha estat prou fort perquè alguna cosa dels canvis quedi”, assegura Piqué, que aconsella “no pensar en sectors a partir d’ara, sinó en necessitats per resoldre i per a les quals ara per ara no hi ha resposta”. Per a ell, sorgiran oportunitats, “sobretot per a aquelles empreses que són àgils, i les start-ups ho són”: “La que morirà és perquè no s’adaptarà als canvis.”

En un webinar de finals d’abril, conduit per Jordi Altimira, soci i fundador d’UpBizor, l’inversor de capital risc Luis Martín Cabiedes aconsellava que “el més essencial és estar a la graella de sortida el 2021, perquè enguany està perdut”, i per poder fer-ho, “la primera norma és estar viu”. No veu el finançament com un problema, però sí la viabilitat de l’empresa. Així doncs, “el marge serà el més important”. Segons l’inversor: “Havíem oblidat que el risc existia i s’ha de recuperar aquesta visió.”

Flexibilitat, adaptabilitat i capacitat de canvi, tres característiques que permetran sobreviure en l’era post-covid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.