La situació d’aturada econòmica gairebé absoluta que en nombrosos llocs del planeta s’ha viscut o encara es viu a causa de la pandèmia de la covid-19 i les conseqüències que aquesta aturada estan causant i causaran en diversos subsectors econòmics ha suposat un canvi radical en les previsions que entitats i serveis d’estudis havien fet en els mesos previs a l’arribada de la pandèmia. En el cas d’Espanya, els canvis han estat espectaculars.

El quadre adjunt mostra, per dies de publicació, les previsions de creixement per als anys 2020 i 2021 del PIB d’Espanya, començant per la que el govern de l’Estat va publicar l’11 de febrer: un creixement bastant menor que l’increment del PIB amb què Espanya va tancar el 2019: 2,0%. La Comissió Europea va confirmar les estimacions del govern espanyol un parell de dies després.

Quinze dies més tard, Goldman Sachs i Standard & Poor’s ja van començar a rebaixar ostensiblement les expectatives, i la segona es va rectificar a si mateixa a finals de març incloent un creixement negatiu per a l’any en curs i un repunt en forma de V per a l’any que ve. Després d’això, l’esfondrament.

El 2020 serà un any molt negatiu per a l’economia d’Espanya. Diverses institucions han fet les seves previsions dissenyant tres escenaris en funció del deteriorament que pugui tenir l’economia durant el confinament i la durada d’aquest confinament; o bé dos escenaris i un punt a mig camí entre tots dos. En qualsevol cas, i prenent aquest punt intermedi, quan acabi l’any en curs, el PIB d’Espanya haurà crescut entre el -6,0% del BBVA i el -8,0% de l’FMI. En la darrera línia del quadre les previsions que Espanya va presentar a la CE el dia 1 d’aquest mes: un creixement del -9,2% per al 2020.

El 2021, totes les previsions assenyalen un creixement positiu, però no cal dir que no en forma de V, sinó més aviat adoptant una línia que recorda el logotip d’una coneguda marca de sabatilles esportives. De fet, la CE ha previst que les condicions de les seves ajudes es prolonguin fins al 2023. El govern d’Espanya estima el creixement per al proper any en el 6,8%.

El que succeeix és que, com diu la dita, una desgràcia mai ve sola. El virus SARS-CoV-2 ha arribat a tot arreu, però, a més, a Espanya va arribar quan els comptes públics mostraven un saldo de -35.000 milions (2,8% del PIB), el deute públic assolia 1,1 bilions (95,5% del PIB) i la desocupació superava el 14% de la població activa.

A aquestes previsions de creixement que mostra el quadre, és necessari afegir-hi les del dèficit i deute que han fet aquestes mateixes institucions. Així, l’FMI estima un dèficit del -9,5% el 2020 i del -6,7% el 2021, i uns nivells de deute del 113,4% i del 114,6% en aquests mateixos anys. La desocupació del factor treball se n’anirà al 20,8% el 2020 i al 17,5% el 2021. En nivells similars, es mou el Banc d’Espanya, tot i que empitjora el ràtio de deute: 115,3% i 114,5% i la taxa de desocupació: 20,6% i 19,1%. El govern d’Espanya fixa per al present any un dèficit del -10,3%, un nivell de deute del 115% i una taxa de desocupació del 19%. Cal ressaltar que el govern no ha previst o no ha publicat estimacions de dèficit ni deute per a l’any que ve.

El problema d’Espanya respecte a les conseqüències del virus el causa la dependència de l’economia espanyola d’unes partides del sector serveis molt afectades per les implicacions del virus: turisme (13% del PIB), comerç (13%), restauració i oci (10%). En aquesta línia, no és d’estranyar que, a Espanya, l’economia de la regió que menys es veurà afectada serà la del País Basc, on el pes de la indústria de mitjà i alt valor és molt acusat.

La situació que ens espera és dura i s’enquadra en la tercera fase de la crisi que va començar fa tretze anys i que a Espanya ha arribat en un moment complicat: sense capacitat de reduir el dèficit i amb un PIB molt depenent de la predisposició de les ciutadanies europees per visitar-lo.