ERC dirà no a allargar l’alarma si es manté la recentralització
Exigeixen la recuperació de competències i que es posi fi al “comandament únic” de La Moncloa per reconsiderar la posició
Tornen les demandes a Quim Torra perquè convoqui eleccions
El no d’ERC a la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, que va obligar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a anar de bracet amb Ciutadans, serà només un tast si el govern espanyol no fa canvis en la gestió de la crisi sanitària del coronavirus i acaba la política de recentralització i “comandament únic”. La portaveu del partit, Marta Vilalta, va avisar ahir que el seu partit no facilitarà cap més allargament de l’alarma si La Moncloa continua amb la “imposició”, la “unilateralitat” i el “menysteniment” a la Generalitat, i va exigir que el govern pugui gestionar el desconfinament.
Els republicans també reclamen un permís retribuït per a les famílies amb menors a càrrec per garantir la conciliació i que els ajuntaments puguin destinar el superàvit a la reconstrucció post-Covid-19. “No farem servilisme d’un govern que no ho fa bé”, va sentenciar Vilalta, que va rebutjar “el xantatge” del fantasma de la dreta: “La dicotomia entre estat d’alarma i caos no és certa.” “Que no se’ns prengui per imbècils o no es tracti de ximple la ciutadania del nostre país”, va exclamar.
Les demandes del municipalisme també són compartides pel PDeCAT, que ahir va reunir els membres del comitè executiu. El seu portaveu, Marc Solsona, va reclamar al govern espanyol que els consistoris puguin disposar dels romanents per a iniciatives per combatre els efectes de la pandèmia, a més d’exigir la modificació de la llei de bases de règim local i la derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. En la mateixa línia expressada pels republicans, els demòcrates continuaran amb el vot en contra a futures pròrrogues de l’estat d’alarma perquè “la crisi no pot ser una excusa per recentralitzar i prendre competències”. Per tant, només preveuen un canvi de posició si es produeix un “estadi de retorn competencial”.
En canvi, el primer secretari del PSC no veu recentralització per enlloc. Miquel Iceta considera que ERC “intenta justificar” la decisió “equivocada” de votar en contra de l’estat d’alarma: “Es parla molt de recentralització, però quan pregunto quina competència ha perdut la Generalitat ningú em sap donar una resposta.” De fet, el líder del PSC subratlla que durant l’alarma s’han ampliat les competències sobre el sector sanitari privat. “El desconfinament no era competència de la Generalitat ni ho és ara”, va puntualitzar.
ERC podria reconsiderar la seva posició si es reprenguessin les reunions de la taula de negociació sobre el conflicte polític. En aquest sentit, demana que es fixi una data per a la pròxima reunió, ja que es tracta d’un compromís de legislatura “i ha de tornar a reunir-se al més aviat possible” durant les fases de desconfinament.
De la seva banda, la lider dels comuns, Jéssica Albiach, va reconèixer que la desescalada s’ha de fer amb “cogovernança” i que era un aspecte que cal “aprofundir”, però va demanar que els qui la demanen a Madrid, així com “cooperació i aliança” també “negociïn i concertin” a Catalunya. Per això han presentat al govern un paquet amb deu mesures per a fer front a la “reconstrucció” de Catalunya, reclamant al president Quim Torra que “negociï i concerti” amb la resta de grups i agents socials. En altres qüestions reclamen que es destini el 7% del PIB a impulsar un acord per a salut, i reclamen un nou pacte nacional per a l’educació o una llei de cures dins un nou model d’assistència a la gent gran i de persones amb diversitat.
Residències
D’altra banda, el Parlament crearà una comissió d’investigació sobre la gestió del govern de les residències de gent gran durant la pandèmia, una petició registrada ahir per tota l’oposició i la qual el PDeCat no s’oposarà si és per “esbrinar, aclarir i proposar, i no només assenyalar”. El PSC, els comuns, la CUP i el PP van entrar també una proposta de ple monogràfic sobre la mateixa qüestió. De moment, n’hi haurà un sobre la gestió del coronavirus, que el mateix president, Quim Torra, ha sol·licitat.
El clima polític torna a la normalitat anterior al coronavirus. Tots els grups, amb la boca més o menys petita, demanen a Torra que posi data a les eleccions, inclosos els socis d’ERC. Vilalta insistia ahir que cal consensuar amb JxCat “un calendari per als pròxims mesos” per tal d’evitar que sigui el Tribunal Suprem (TS) qui decideixi, per automatisme, quan seran les eleccions si inhabilita el president. “La prioritat continua sent sortir de la crisi sanitària, però cal anar parlant entre els socis de govern per planificar els escenaris que vindran a posteriori”, va argumentar. Des del PDeCAT, Solsona va respondre que ara la prioritat de la gent és que “minimitzem l’impacte de la crisi” i no pas que “entrem a la ruleta de calendaris electorals”.
LES FRASES
Iceta creu que Torra està obligat a aclarir la data electoral
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, considera que el president de la Generalitat, Quim Torra, té l’obligació d’aclarir l’horitzó electoral. Primer, perquè es va comprometre ell mateix al gener a anunciar la data dels comicis un cop s’aprovés el pressupost, i després, perquè aleshores va assegurar que havia perdut la confiança del seu soci de govern, ERC, que ara li requereix de consensuar el calendari i el president republicà, Oriol Junqueras, li recorda que està pendent de si el Tribunal Suprem l’inhabilita per l’afer de la pancarta a favor dels presos polítics. “S’hi va comprometre, li ho demana ERC i estem pendents del Suprem”, va resumir ahir el dirigent socialista en una roda de premsa telemàtica. “Jo no tinc al cap unes eleccions, però el president de la Generalitat fa mesos va dir que se sentia desautoritzat, tenia el govern dividit i que, aprovats els pressupostos, diria una data”, va recordar Iceta. “Convindria que el president aclarís l’horitzó electoral i, atès que entre els socis de govern les posicions són tan antagòniques sobre la data electoral, és obligat que ho faci”, va reblar.
Tot i no explicitar quines són les seves preferències temporals a l’hora de celebrar comicis, Iceta va esmentar dos “elements per a la reflexió” que Torra hauria de tenir en compte: que molta gent considera que és possible que a la tardor es produeixi un rebrot de la Covid-19 “i, per tant, una dificultat afegida”, i que al País Basc, el lehendakari Iñigo Urkullu planteja convocar els bascos a les urnes al juliol.