La defensa de la diputada de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha presentat un informe de Fiscalització realitzat pel Síndic de Comptes de Catalunya en relació amb els comptes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) corresponent a l’any 2018, així com a tots els contractes menors dels anys 2016 i 2017.

D’aquesta auditoria es desprèn que el Ple de la Sindicatura de Comptes ha arribat a la conclusió que, respecte als comptes de 2018, així com després de la fiscalització de tots els contractes menors corresponents als exercicis 2016 i 2017, no existeix cap actuació perseguible ni administrativa ni penalment.

Així es desprèn del mateix informe i sobre la base de l’article 35.4 de la Llei 18/2010, de 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes que estableix que “quan el Ple, arran de la funció fiscalitzadora que duu a terme d’acord amb l’article 8, percebi l’existència d’actuacions perseguibles administrativament o judicialment, ha de fer-ho constar expressament en l’informe corresponent i ha de traslladar la informació relativa a aquestes actuacions a la instància pertinent. També ha de comunicar-ho al Parlament i a l’ens fiscalitzat”.

La defensa de Borràs sosté que si el Ple de la Sindicatura de Comptes hagués tingut cap mena de dubte sobre la possible existència d’una irregularitat constitutiva d’una actuació perseguible en via administrativa o penal així ho hauria fet constar en el seu informe, però que no ho va fer perquè no existeix cap irregularitat.

En relació amb aquest informe, alguns mitjans van explicar que la Sindicatura de Comptes hauria certificat que la Laura Borràs va fraccionar els contractes pels quals li imputa el Tribunal Suprem. L’auditoria realitzada pel Síndic desmenteix tals informacions i només va exposar objeccions tècniques, no constitutius de cap il·lícit ni administratiu ni penal, en 1 dels contractes que investiga el Tribunal Suprem considerant que tots els altres s’ajusten plenament als seus criteris fiscalitzadors.

Pel que fa a l’auditoria presentada 1 de juny de 2018 i que afecta els exercicis 2015 i 2016 de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i que igualment va fiscalitzar els comptes de la ILC, aquesta ni tan sols va considerar necessari realitzar cap mena de recomanació sobre els comptes de la ILC.

Segons la defensa de Borràs, la Sindicatura de Comptes de Catalunya s’ha pronunciat no en una sinó en dues ocasions sobre la legalitat dels comptes de la ILC i, específicament, sobre els períodes que aquí interessen com són els compresos en els exercicis 2015, 2016 i 2017.