L’artista Victoria Campillo té una trajectòria en què la importància del color ha estat cabdal. Però si voleu trobar en la seva obra pinzellades d’acrílic o oli, ja podeu anar esperant... El color l’extrau d’objectes de tota mena, amb els quals fa unes composicions conceptuals que expressen diferents idees. En els seus inicis, utilitzava pilotes de diversos esports i colors, i simulava les banderes de diversos estats per fer una reflexió sobre el nacionalisme. Més tard, va optar per fotografiar un model que, en funció dels colors de les peces de roba que portava, evocava un artista consagrat o un altre. Ara ha prescindit d’aquestes referències artístiques i s’ha quedat amb el color. I en aquest registre estava immersa l’artista quan va prendre consciència de la pandèmia.

“Estava treballant amb el color vermell, perquè donava voltes a un projecte sobre el Japó, després que el meu marit tornés d’un viatge que hi havia fet, i utilitzava el vermell com a element identificatiu de la seva bandera.” També troba idònia la tria del color “perquè s’associa a la vida, al cor, a la passió”. Aquest cromatisme el va trobar ideal per donar forma al nou projecte, que no podia tenir cap altre nom que Covid-19.

En les fotos apareix el model que utilitza habitualment, amb un enquadrament que li talla mig cos de manera perpendicular. Porta camises i samarretes amb tonalitats vermelles. “Intento expressar la nova realitat que ens ha portat aquesta nova pandèmia. Parlo de l’aïllament total de tots nosaltres, de la falta de contacte i de la soledat.”

En el seu treball habitual utilitza la reiteració i les imatges netes i aïllades. “El fet que utilitzi un mateix color reforça el contingut del missatge, ja que el fa molt més obsessiu.” I quant a l’ús de la mascareta com a element de referència per parlar de la Covid-19, diu: “La mascareta expressa la nova realitat a la qual ens enfrontem, és el nou paisatge que ens ha arribat.” L’artista ha fet aquesta sèrie de setze fotografies dins del seu estudi i utilitzant una càmera Nikon.

Tot i tractar-se d’un treball de confinament, la tecnologia digital i internet han permès que aquestes obres s’estiguin movent arreu del món. “Actualment, a tot el món s’organitzen concursos de fotografia sobre el tema de la pandèmia i he enviat el meu treball a França, el Japó, la Xina, Luxemburg, el Magreb..., fins a 35 convocatòries. En aquest moment en què les galeries i els museus estan tancats i aparentment el món de l’art està aturat, a tot arreu s’han promogut concursos en què la temàtica general ha estat el moment que estem vivint.” L’artista dona per acabada la sèrie i la considera una continuació de la seva biografia. “Sempre parlo del meu dia a dia; per tant, aquesta sèrie és una pàgina més del meu relat personal.”